Conclusions

Com a resultat de les jornades de treball, així com del procés de recerca i investigació, s’han desenvolupat tres esquemes que sintetitzen i recullen tots aquells elements indiscipensables per a que sigui possible una organització col·lectiva dels recursos d’un territori.

Així, el primer esquema és el que inclou els recursos naturals. En les discussions, es va veure necessari valorar quins eren els recursos que un territori posseeix. Com en qualsevol cas, va sorgir l’aigua, la terra, el bosc, els camins i la indústria (que pot anar relacionada amb l’explotació ramadera o minera, entre d’altres). L’aprofitament d’aquests recursos sempre genera residus, que al seu torn són inclosos en el que es va anomenar metabolisme social. Aquest concepte permet entendre l’equilibri entre l’explotació dels recursos i l’impacte que genera al territori a través de mecanismes socials, com poden ser els horts urbans a la llera del riu, que controlen la flora de la zona, cuiden el paisatge, col·laboren en l’alimentació i representen una part de la vida social del territori. Del metabolisme se’n extreu doncs una idea de producció material basada en la sostenibilitat i els recursos socials com a impulsador de mecanismes que afavoreixen les ecologies urbanes.

Un segon esquema gira al voltant del concepte de comunitat. A partir de la memòria com a concepte i fonament de la identitat de la comunitat, aquesta pot ser històrica, compartida i col·lectiva, com també domèstica o quotidiana, les dues iguals de valorades i necessàries per al consens social. Les dues eines que han de permetre l’ús d’aquest consens són la participació i la col·laboració. En la participació s’ha d’apreciar l’escala i el temps, així com el compromís en la idea de col·laboració. És a dir, la comunitat reeixida pel consens ha de disposar un territori que sigui espai comú, espai per a les relacions i on sigui possible la negociació del conflicte, inherent en ell. El que també es recull en aquest esquema, resultat de la conversa a Cal Gras, és el paper de les emocions, concretament de l’empatia. No es tracta de transformar la realitat només canviant-ne les normes, és indispensable també un canvi de mentalitat que ajudi en la comprensió de l’altre.

En aquest sentit, es mostra el tercer esquema. Les emocions i l’empatia promouen la consciència col·lectiva, provocadora de la felicitat i l’esperança, des de les quals res de tot això seria possible. La Consciència també aporta sentit comú. Per arribar-hi però calen espais lliures de judicis i unapedagogia col·lectiva. Així la construcció d’espais d’intercanvi de coneixements, tradicionals, contemporanis, o renovadors, facilita el compromís i la consciència. Sovint però s’ha de des-educar primer, deslliurar-nos de les regulacions subjectives que promouen els judicis precedents a l’acció. A través de la visbilització del conflicte, de la crítica i del qüestionament com actitud, és possible una educació decolonitzadora.

Aquests esquemes han de permetre obrir el debat i la reflexió a nous paradigmes encara per crear. Han de servir per obrir camins de diàleg i intervenció per part de tots els agents socials d’un context comunitari qualsevol. És a dir, l’objectiu d’aquest exercici és continuar treballant sobre aquests mapes d’estratègies i consideracions a partir dels quals vincular aspectes circumstancials del marc territorial i social. La continuïtat del projecte rau en complementar aquests esquemes amb el treball dels artistes seleccionats, així com altres propostes del territori, paralel·lament a la recerca i investigació iniciada. No obstant, l’ús d’aquest material no és exclusiu d’aquest context, i serà utilitzat en futures ocasions en les que sigui útil partir d’una discussió bàsica del que pot ser un projecte col·laboratiu. Discussions continues, d’esperit crític, lliure i esperançador, de que un món millor és possible.

Publicado en: Resultats

Recent Posts

Archives

Categories

Meta