Women on Waves és una associació holandesa defensora de l’avortament creada el 1999 per la metgessa Rebecca Gomperts amb la intenció de facilitar l’accés a serveis de salut reproductiva i planificació familiar i, especialment, permetre l’avortament mitjançant mètodes no quirúrgics a dones en països amb lleis molt restrictives sobre l’avortament. WoW també facilita l’accés a mètodes anticonceptius i informació sobre la reproducció, la prevenció d’embarassos no desitjats i avortaments insegurs per tot el món.

Els serveis assenyalats es realitzen en un vaixell que va ser convertit en una clínica mòbil preparat especialment per a realitzar avortaments. Quan la nau visitava un país les dones interessades demanaven cita i embarcaven a la nau. La nau navegava fins a aigües internacionals on les lleis holandeses eren les úniques que tenien efecte sobre el que va passar a la nau. Un cop dins d’aquesta jurisdicció es realitzaven les intervencions abortives.

L’any 2001 la nau Aurora de WoW va visitar Irlanda amb dos doctors holandesos i una infermera. L’any 2003 va visitar Polònia amb la nau Langenort. S’ha assenyalat la importància d’aquesta visita ja que es va produir un augment significatiu de persones que donaven suport a l’avortament després del pas del vaixell segons l’Agència Oficial d’Estadística de Polonia. El 2004 l’intent d’entrar en aigües portugueses va ser impedit pel govern que es va negar a permetre’ls l’entrada i els va bloquejar físicament amb naus de guerra. El 2008 la nau de Woman on Waves va arribar a València on va ser rebuda tant per partidaris com detractors que suposadament van impedir que cap dona embarqués.

Flora funciona com un laboratori mòbil, ja que una part del taller es duu a terme en les comunitats indígenes i l’altra a la ciutat de Mèxic. El projecte cerca crear una opció sostenible a la que es puguin incorporar processos artesanals que busquin participar simultàniament en una escena contemporània sense caure en el folklorisme. El procés es composa d’una primera fase d’investigació, en la qual, cada dos mesos es visiten diferents comunitats indígenes per investigar sobre la forma que tenen de fer la roba. Els resultats de la cerca s’incorporen al llenguatge de disseny de l’equip Flora. La segona fase són els tallers, que amb una voluntat pedagògica pretenen que els artesans augmentin la seva creativitat i creïn nous dissenys utilitzant els mètodes que ja els pertanyen. Alhora, aquesta pedagogia també afavoreix que es creïn vincles entre cooperatives i enforteixin xarxes existents que funcionin amb principis de comerç just i materials ecològics. I la tercera fase és el disseny d’alta costura i prêt-a-porter, en què les diferents peces combinen processos artesanals amb el disseny propi de Flora i la producció industrial, aconseguint una producció suficient per, entre altres coses, donar feina constant a les cooperatives amb què col·laboren. Font: Fernández, Clara. (2006). Taller Flora. México D.F.: Editorial Diamantina S.A. de C.V. Recuperat de: http://carlafernandez.com/downloads/libro_carla_fernandez.pdf)

El projecte va ser una iniciativa dels residents del barri, que eren enginyera del NatLab de Philips. Es van adonar que la qualitat de vida significava molt més que cases individuals i, per això, el 1961 van establir una corporació d’habitatge, anomenada Woon en Wijk, per construir un nou barri adaptat a les seves necessitats i requeriments. Després de que varis arquitectes refusessin aquest encàrrec tant poc usual, es van dirigir a Van den Broek i J.Bakema que van escoltar les seves demandes i van acceptar l’encàrrec. Van den Broek i J.Bakema, membres del Team X es coneixen per entendre el Funcionalisme com a forma d’Humanisme.

El disseny de ‘T Hool va resultar en 14 tipologies de cases, per venta o lloguer. Entre ells en destaquen els apartament dividits a diferents nivells amb un carrer d’accés elevat, cases amb terrassa, habitatges de dos nivells, habitatge amb garatge, habitatge amb pati i habitatge unifamiliar. (Font: http://museumarteutil.net/ projects/t-hool)

Melusina Fay Peirce (escriptora, científica social i feminista) va desenvolupar un model cooperatiu de servei a la llar com una solució per reduir la càrrega del treball domèstic de les dones de l’època amb la finalitat de que poguessin dedicar-se a altres interessos. Fay Pierce va utilitzar el terme de treball domèstic cooperatiu’ per la proposta que va publicar a la revista Atlantic Monthly entre 1868-1869. Va estendre una idea que ja s’havia implementat des dels moviments laborals i les cooperatives de consum, com ara agricultors en benefici de les dones. El 1870 va fundar l’Associació Cooperativa de Treball Domèstic amb un grup de 15 a 20 dones de dur a terme les tasques comunes de cuina, bugaderia i costura. Aquestes tasques comunes es durien a terme per dones expertes amb un salari, assignat i els béns i serveis es vendrien als altres membres amb compartint els beneficis. Peirce va teoritzar sobre la idea de cuines i bugaderies comunals tant per barris d’habitatges unifamiliars com per edificis d’habitatges i fins i tot va patentar el seu disseny per a una cooperativa d’habitatges. Font: Museo Arte Útil: http://museumarteutil.net/projects/cooperative-housekeeping/

El treball domèstic cooperatiu va permetre a les dones poder desenvolupar altres activitats en molts altres camps alhora que guanyaven alguns diners. La proposta perseguia la idea d’ajuntar dones d’orígens i experiències molt diferents i va permetre liminar els servents domèstics.

La Cooperativa Cal Àfrica, constituïda per africans, contractarà a immigrants del continent per dignificar el seu estat i, en alguns casos, regular la seva situació mitjançant contractes de treball. La intenció és que la cooperativa pugui donar contractes de treball a immigrants que necessitin regularitzar la seva situació. L’artista Núria Güell va ajudar a estructurar el marc legal de l’associació amb l’ajuda de la Cooperativa Integral Catalana (CIC). La Cooperativa ofereix serveis de restauració, càtering, reciclatge i arranjaments tèxtils –que aniran en augment– que, després de ser contractats, permetran donar treball a africans que ho desitgin. Amb unes 300 persones que volen treballar per a la cooperativa, es dona prioritat a les persones que van ser desallotjades de les naus del Poblenou el 2013. Uns mesos més tard els socis fundadors es van dissoldre per desavinences amb el director. Font: Blog AfroSpain <http://afrospain.tumblr.com/post/70483174451/cronica-de-la-presentacion-de-la-cooperativa-cal>

En col·laboració amb diversos col·lectius d’arquitectura (Basurama, Zuloark, Domenico di Siena i Alfonso Sánchez Uzábal), es forma la plataforma d’investigació sobre ciutat, 15Muebles. 15Muebles es descriu a si mateixa com a plataforma en mobimiento (amb b de moble): un projecte de reamueblamiento – conceptual, polític i infraestructural – de la ciutat contemporània. Al maig de 2014 15Muebles ha presentat Ciudad Escuela, basada en una pedagogia urbana open-source: una porta d’entrada i una invitació a formes de descobrir, aprendre i fer ciutat. Què significa «fer ciutat» avui en dia? Com i qui fa ciutat? I sobretot, ¿quines classes d’aprenentatges estan en joc? Des dels horts urbans als solars autogestionats, passant per iniciatives ciutadanes orientades a tenir cura del patrimoni o dissenyar nous sistemes de governança urbana, avui més que mai la ciutat borbolleja amb sabers i aprenentatges que escapen les eines i recursos tradicionals de l’ensenyament. Font: Prototyping (http://www.prototyping.es/ciudadescuela)

*Imatges del Campo de Cebada a Madrid, que forma part de la plataforma Ciudad Escuela

Memetro és una organització cultural sense ànim de lucre, que ha desenvolupat una aplicació web per a telèfons intel·ligents per a totes les persones que tenen un trastorn de memòria transitòria. El terme ‘Memetro’ és una fusió de dos conceptes “Meme” i la pel·lícula ”Memento”. Les persones amb TMG (Transitory Global Memetro) molt sovint s’obliden de validar el seu bitllet del transport públic, sobretot al metro. Memetro és un projecte social i artístic, qualsevol persona amb aquesta malaltia de la memòria podria convertir-se en un membre i obtenir actualitzacions en viu en cada moment (a través de Facebook i Twitter) sobre els llocs i horaris de les inspeccions en totes les línies de metro. Font: Museum of Arte Útil [2010] <http://museumarteutil.net/memetro-get-the-app-for-your-smartphone-its-free/>

The Silent University és una plataforma d’intercanvi de coneixements autònoma pels refugiats, sol·licitants d’asil i migrants. Està dirigit per un grup de professors, assessors i becaris d’investigació. Cada grup està contribuint al programa de diferents maneres, que inclouen el desenvolupament del curs, la recerca específica sobre temes clau, així com reflexions personals sobre el que significa ser un cercador de refugiats i asil. Des de 2012, s’han involucrat aquelles persones que han tingut una vida professional i formació acadèmica en els seus països d’origen, però són incapaços d’utilitzar les seves habilitats o entrenament professional a causa d’una varietat de raons relacionades amb el seu estat. Treballant junts, els participants han desenvolupat conferències, debats, esdeveniments, arxius i publicacions de recursos. The Silent University va començar inicialment a Londres el 2012 en col·laboració amb la Fundació Delfina i la Tate, i més tard va ser seu de The Showroom. El 2013 The Silent University s’estableix a Suècia en col·laboració amb Tensta Konsthall i ABF Estocolm. El 2014 també es va establir a Hamburg, Alemanya, iniciada per Stadtkuratorin Hamburg en col·laboració amb W3 – Werkstatt für internationale Politik Kultur ind. A partir del maig de 2015 també s’estableix a Amman, Jordània, iniciada per Spring Sessions.

The Silent University pretén abordar i reactivar els coneixements dels participants i fer que el procés d’intercanvi sigui mútuament beneficiós amb la invenció de monedes alternatives, en lloc de diners o serveis de voluntariat gratuït. L’objectiu de The Silent University és desafiar la idea del silenci com un estat passiu, i explorar el seu poderós potencial a través de l’acompliment, l’escriptura, i el grup de reflexió. Aquestes exploracions intenten fer evident el fracàs sistèmic i la pèrdua d’habilitats i coneixements que experimenten les persones que busquen asil.
Font: The Silent University [2015] <http://thesilentuniversity.org/>

La Plataforma d’Afectats/des per la Hipoteca (PAH) neix a Barcelona el febrer de 2009 amb la intenció de donar una resposta ciutadana a la situació d’aquelles persones que, ja llavors, comencen a no poder pagar la hipoteca i veuen com el banc els pot reclamar un deute elevadíssim, fins i tot després de perdre l’habitatge. Més de sis anys després, la PAH és un moviment ciutadà apartidista, articulat en més de 226 nodes a tot l’estat, en què persones directament afectades i persones solidàries s’organitzen juntes per denunciar i canviar aquesta situació. La PAH porta a terme accions en molts camps diferents (polític, mediàtic, judicial, comunicatiu, acompanyament, entre d’altres) per promoure canvis legals que donin resposta a la vulneració de drets fonamentals que pateixen les persones afectades, i en un marc més ampli, proposar solucions per fer efectiu el dret a l’habitatge per a tota la ciutadania. Font: http://pahbarcelona.org/

Al llarg de la dècada dels 90, Dan Peterman va arreglar l’edifici amb l’objectiu de continuar la funció que havia desenvolupat des dels anys 60, com un lloc per a l’acció social i ambiental. El 2002, després d’un incendi massiu, l’estructura va ser renovada i reoberta com Experimental Station, la llar d’una varietat d’organitzacions i projectes socials. Ofereix diverses formes de suport, incloent espai de treball a les rendes més baixes, espai per a reunions, la tecnologia i l’economia dels recursos compartits. Alhora, es demana als ocupants que ofereixin conferències, exposicions, etc., que són gratuïtes i obertes al públic. Àrees d’interès principal inclouen l’art, l’ecologia, la crítica cultural, l’edició independent i models alternatius d’educació.

Kreuzberg és el barri berlinès amb el major percentatge d’aturats i beneficiaris d’assistència social. WochenKlausur va concebre una estació de treball, que consisteix en un «Info Tank» que ajudaria a les persones aturades a desenvolupar les seves pròpies idees del que podrien ser una feina, i un «Think Tank» que els ajudes en la realització dels projectes individuals. Es van posar anuncis als diaris, es va establir contacte amb l’oficina d’ocupació i altres institucions d’assessorament, es van organitzar presentacions públiques sobre el tema, i nombrosos experts de diversos camps van ser convidats per a les converses. Una gran part de la cooperació va ser estimulat per aquests esforços: el govern del districte va posar a disposició una oficina en una bona ubicació, un «programa de creació d’ocupació» va contribuir amb ordinadors, i Frauke Hehl de la iniciativa d’atur Springboard es va fer càrrec de l’administració permanent de l’estació de treball. Les decisions finals es van fer en una reunió celebrada a una excursió en vaixell pel riu Spree.

Avui en dia l’estació de treball compta amb una plantilla de més de vint persones – alguns treballant de manera voluntària – i es troba a les rodalies de Friedrichshain. http://www.workstation-berlin.org

Midnight University és un projecte educatiu i un fòrum acadèmic en la línia. Compromesos amb els ideals democràtics i la justícia social, el projecte ha estat una veu dissident en major panorama polític del país d’esdevenir un recurs valuós per als artistes, acadèmics i activistes. Des de la voluntat de professors de diverses facultats, organitzats en grups de discussió, van començar a encaixar les motivacions que han acabat creant aquesta universitat en línia, gratuïta i oberta a tothom, sense tenir en compte la procedència o classe (important encara a Tailandia).

Kein mensch ist illegal (en català: Ningú és il·legal) és una xarxa internacional que lluita contra el racisme. Representa als immigrants no residents que viuen il·legalment en el país i que, per tant, estan en risc de ser deportats. Donen suport als refugiats en la seva lluita pels drets humans i la dignitat. La xarxa va sorgir a Alemanya sota el lema Kein Mensch ist illegal i s’ha estès a altres països. La xarxa va ser fundada l’any 1997 durant l’exposició d’art »Documenta X» a Kassel. Unes quantes setmanes després, milers de persones s’hi havien unit, a més d’uns 200 grups i organitzacions. Tenen per objectiu «ajudar als immigrants a començar i continuar el viatge per a l’obtenció de treball, documentació, assistència mèdica, educació i entrenament, a més d’assegurar l’allotjament i la supervivència física», deixant de banda la seva condició d’immigrants. La fundació respon, també, a la mort del deportat Aamir Ageeb a mans de la policia federal alemanya. Arran de la mort d’Ageeb, la campanya «Deportation-Class» va fixar els seus objectius contra les companyies aèries que van participar en les deportacions. La campanya va culminar amb una manifestació en línia l’any 2001, juntament amb Libertad. Kein Mensch ist illegal i «Deportation-Class».
Font: Web de la plataforma <http://www.kmii-koeln.de>

Corviale, un edificio de prácticamente un kilómetro de largo donde conviven hasta 6000 personas, situado en la periferia de Roma. Se construyó entre 1972 y 1975 y desde hace unos años se han podido desarrollar una serie de propuestas que, con la participación de sus habitantes, han reactivado la reflexión sobre la importancia y el impacto de una ideología de la planificación urbana y la vivienda pública que durante los años sesenta y setenta impregnaba las actividades de los intelectuales, los políticos y los tecnócratas, y que luego se abandonó sin haber llegado a la gente para quien se había pensado. Un ejemplo local que bien podemos aplicar a un montón de casos similares en todo el planeta, el edificio de Corviale sirve como núcleo alrededor del cual se han propuesto iniciativas que han generado debate y este ha acabado integrando en la forma de convivencia del edificio–núcleo.

Corviale, un edifici de pràcticament un quilòmetre de llarg on hi conviuen fins a 6000 persones, situat a la perifèria de Roma. El va dissenyar Mario Fiorentino entre 1972 i 1975 i es v acabar deu anys més tard. Avui, després de trenta anys, per fi és possible reactivar la reflexió sobre la importància i l’impacte d’una ideologia de la planificació urbana i l’habitatge públic que durant els anys seixanta i setanta impregnava les activitats dels intel·lectuals, els polítics i els tecnòcrates, i que després es va abandonar sense haver arribat a la gent per a qui s’havia pensat. Així, el projecte respon a una necessitat generalitzada entre els habitants de Corviale, la de canviar la imatge estereotipada de l’edifici, centrant-se en la seva participació en la invenció d’una nova imatge del barri. La col·laboració dels residents ha fet possible aquesta exploració, i ha suggerit noves direccions per a la investigació. Immaginare Corviale s’ha convertit en un laboratori multidisciplinari sobre l’espai urbà on les pràctiques de planificació participatives i les obres artístiques i multimèdia es donen la mà. A partir del diàleg amb els residents, de vegades estimulant i altres vegades conflictiu, van emergir tres dimensions on ens podíem concentrar: l’experiència real i subjectiva del lloc, la imatge del lloc, i finalment l’imaginari i la memòria del lloc. Aquestes tres dimensions animen les tres plataformes creades per al projecte: ON/field, ON/univerCITY i ON/network.

Linux, denominado por algunos GNU/Linux, es el sistema operativo formado por el núcleo o kernel Linux, junto con las utilidades GNU. Hoy en día, hay muchas distribuciones de software basadas en este sistema operativo.

El kernel Linux nació en el 1991 en Helsinki cuando Linus Torvalds implementó un clon de UNIX basándose en su conocimiento del sistema operativo Minix y sus limitaciones para aplicarlas a las nuevas posibilidades de gestión de memoria en modo protegido de los procesadores Intel 80386. Las utilidades GNU, necesarias para tener un sistema operativo completo, tienen su origen en el proyecto de Richard Stallman de crear un sistema operativo libre, que comenzó en 1983, la Free Software Foundation.

Este sistema operativo creció gracias al trabajo colaborativo de programadores de todo el mundo, los cuales se sumaron al llamamiento para desarrolladores que Linus Torvalds realizó en cuanto hizo pública la primera versión del núcleo del sistema operativo.

Más información en http://www.gnu.org / http://www.fsf.org

Linux, denominat per alguns GNU/Linux, és el sistema operatiu format pel nucli o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d’aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 80386. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

Comunidades + Telefonía móvil = Webcasts Colaborativos

Desde 2004, megafone.net ha invitando a grupos de personas marginadas en la sociedad a expresar sus experiencias y opiniones. A partir del uso de los teléfonos móviles, crean grabaciones de audio, vídeos, texto e imágenes que se publican inmediatamente en la web. Los participantes transforman estos dispositivos en megáfonos digitales, amplificando las voces de las personas y grupos que a menudo se pasan por alto o son tergiversadas en los grandes medios.

Más información a http://megafone.net

Megafone.net és un dispositiu col·laboratiu de publicació móbil a la web. Des de 2004, megafone.net convida a grups de persones marginades a expressar les seves experiències i opinions. Mitjançant l’ús de telèfons mòbils enregistren i publiquen, de forma instantània a la Web, missatges d’àudio, vídeo, text i foto. Els participants transformen aquests dispositius en megàfons digitals, capaços d’amplificar les seves veus individuals i col·lectives sovint ignorades o desfigurades pels mitjans de comunicació hegemònics. (Font: web megafone.net) Més enllà de la recepció que la crítica de l’art i la cultura del nostre temps han fet de megafone.net, són els participants dels projectes els que donen sentit a la plataforma. Són ells els que, amb l’apropiació dels recursos facilitats per l’artista, es fan presents en una xarxa de la qual eren aliens i hi emprenen accions individuals que es van teixint conjuntament i accions col·lectives que han estat planificades a partir del debat entre individus a qui el projecte ha facilitat un estatus d’igualtat. (Font: publicació: megafone.net_ebook.pdf)

Ni les estètiques modernes ni les teories del camp artístic semblen útils per comprendre les interaccions paradoxals de l’art amb les societats contemporànies. Les condicions històriques que van fer possible la independència i la particularitat de l’art han desaparegut, no obstant resta l’esperit que empeny a l’acció fora de l’ordre econòmic i proposa altres maneres de trobar-se amb allò quotidià, comunitats instantànies generadores de formes no convencionals de participació. Tot i que les arts s’han habituat a les funcions econòmiques, socials i polítiques, mentre esperonen l’actualització de les ciències socials, la filosofia i el disseny, els artistes no han deixat de dubtar sobre el seu lloc en la societat. Resulta una paradoxa veure com els artistes surten dels museus per caure en xarxes socials (art etnogràfic, accions polítiques,…), mentre altres experts, d’altres camps, es comprometen a desvetllar el sentit de l’art: filòsofs, sociòlegs, antropòlegs són ara promotors d’innovacions artístiques i curadors d’exposicions. L’interès es mou dels objectes i l’experiència estètica a espais de crítica aliens a la instrumentalització mercantil.

Aquest fenomen es remet no només al conjunt de les relacions entre artistes, institucions, curadors, crítics i públic, sinó també a empreses, mitjans i dispositius publicitaris que serveixen per al reconeixement i difusió d’aquestes iniciatives. Gràcies a la creació digital i a la distribució online es redueix la sacralització dels espais d’exhibició com els museus o les galeries i crea altres formes d’accés i socialització a aquestes experiències. D’aquesta manera intentem conceptualitzar un moment en que els artistes no actuen en relació als museus sinó en una societat en codi obert. Deixem de fer diferències rotundes entre bens creats i bens copiats, tot són un “stock de dades per manipular, tornar a presentar i posar en escena”. S’esvaeixen així les fronteres entre producció i consum, la proposta es presenta amb un semblant contra-hegemònic i desinstitucionalitzat: no es deixa d’exaltar l’originalitat i la novetat, sinó que es trasllada dels objectes als processos. Aquest desplaçament revaloritza el moviment, el desarrelament i la incertesa, l’objecte i la institució ja no són transcendents i per tant n’inestabilitzen el sentit. Les comunitats passen a ser temporals i formades de fràgils compromisos.

Els objectius que es fixen aquestes comunitats són donar visibilitat a allò desconegut, reconfigurar la divisió d’allò sensible i fent evident el dissentiment com una diferència entre allò sensible, un desacord sobre les dades mateixes de la situació, sobre els objectes i subjectes inclosos en la comunitat i sobre els modes d’inclusió. Així trobem projectes com el de La comuna-París 1987 de Peter Watkins de cinema col·lectiu o el Projecte Venus de Roberto Jacoby, on es proposen interrogar les institucions proposant noves formes d’organització i inclusió en aquestes «comunitats experimentals» on alhora es fan aliances per a produir «modes experimentals de coexistència«.

Ni las estéticas modernas ni las teorías del campo artístico parecen útiles para comprender las interacciones paradójicas del arte con las sociedades contemporáneas. Las condiciones históricas que hicieron posible la independencia y la particularidad del arte han desaparecido, no obstante queda el espíritu que empuja a la acción fuera del orden económico y propone otras maneras de encontrarse con lo cotidiano, comunidades instantáneas generadoras de formas no convencionales de participación. Aunque las artes se han habituado a las funciones económicas, sociales y políticas, mientras espolean la actualización de las ciencias sociales, la filosofía y el diseño, los artistas no han dejado de dudar sobre su lugar en la sociedad. Resulta una paradoja ver como los artistas salen de los museos para caer en redes sociales (arte etnográfico, acciones políticas, …), mientras otros expertos, de otros campos, se comprometen a desvelar el sentido del arte: filósofos, sociólogos , antropólogos son ahora promotores de innovaciones artísticas y curadores de exposiciones. El interés se mueve de los objetos y la experiencia estética en espacios de crítica ajenos a la instrumentalización mercantil.

Este fenómeno se remite no sólo al conjunto de las relaciones entre artistas, instituciones, curadores, críticos y público, sino también a empresas, medios y dispositivos publicitarios que sirven para el reconocimiento y difusión de estas iniciativas. Gracias a la creación digital y a la distribución online se reduce la sacralización de los espacios de exhibición como los museos o las galerías y crea otras formas de acceso y socialización a estas experiencias. De esta manera intentamos conceptualizar un momento en que los artistas no actúan en relación a los museos sino en una sociedad en código abierto. Dejemos de hacer diferencias rotundas entre bienes creados y bienes copiados, todo son un «stock de datos para manipular, volver a presentar y poner en escena». Desvanecen así las fronteras entre producción y consumo, la propuesta se presenta con un semejante contra-hegemónico y desinstitucionalizado: no se deja de exaltar la originalidad y la novedad, sino que se traslada de los objetos a los procesos. Este desplazamiento revaloriza el movimiento, el desarraigo y la incertidumbre, el objeto y la institución ya no son trascendentes y por tanto inestabilitzan su sentido. Las comunidades pasan a ser temporales y formadas de frágiles compromisos.

Los objetivos que se fijan estas comunidades son: dar visibilidad a lo desconocido, reconfigurar la división de lo sensible y haciendo evidente el disentimiento como una diferencia entre lo sensible, un desacuerdo sobre los datos mismos de la situación, sobre los objetos y sujetos incluidos en la comunidad y sobre los modos de inclusión. Así encontramos proyectos como el de La comuna-París 1987 de Peter Watkins de cine conlectivo o el Proyecto Venus de Roberto Jacoby, donde se proponen interrogar las instituciones proponiendo nuevas formas de organización e inclusión en estas «comunidades experimentales» donde al mismo tiempo se hacen alianzas para producir «modos experimentales de coexistencia«.

Desde la Revolución Francesa en 1871, hasta la posguerra de los años 50, la clase trabajadora se ha organizado para satisfacer una necesidad básica como es la alimentación. En este sentido, cientos de iniciativas se organizaban a través de grupos o comunidades de vecinos para producir alimentos, como el pan, durante los periodos de crisis. Colin Ward (1924-2010) nos cuenta en su libro «Housing. An anarchist approach» la gestión comunitaria de la vivienda y la ciudad desde un punto de vista anarquista. Desde el caso de la revueltas para las condiciones precarias de la Viena de posguerra, hasta las manifestaciones contra la subida del alquiler en ciudades como Glasgow, Manchester, Liverpool, Barcelona o Roma.

De este modo, en torno a la producción, transcurría también un modelo de vida en común, donde por ejemplo en las panaderías públicas no sólo se fabricaba el pan, sino que también era un espacio de debate compartido y abierto.

Des de la Revolució Francesa l’any 1871, fins a la postguerra dels anys 50, la classe treballadora s’ha organitzat per satisfer una necessitat bàsica com és l’alimentació. En aquest sentit, centenars d’iniciatives s’organitzaven a través de grups o comunitats de veïns per a produir aliments, com el pa. Colin Ward (1924-2010) ens explica en el seu llibre «Housing. an anarchist approach» la gestió comunitària de la habitatge i la ciutat des d’un punt de vista anarquista. Des del cas de les revoltes per a les condicions precàries de la Viena de postguerra, fins a les manifestacions contra la pujada del lloguer a ciutats com Glasgow, Manchester, Liverpool, Barcelona o Roma.

D’aquesta manera, al voltant de la producció hi transcorria també un model de vida en comú, on per exemple a les fleques públiques no només s’hi fabricava el pa, sinó que també era un espai de debat compartit i obert.

La posición del arte actual fluctúa entre una acomodación al sistema capitalista aprovechando sus instancias comerciales para sostener la producción creativa, o la confrontación y crítica socio-política con un discurso acusador. Minerva Cuevas lleva al extremo esta última posición disimulándose como una empresa, pero con un sentido opuesto al del enriquecimiento capitalista. Trata de paliar los efectos de la globalización y el neoliberalismo en grupos sociales desfavorecidos colocada en la misma dirección mercantilista de las empresas, pero en un sentido opuesto intentando favorecer desde su posición a los desfavorecidos. Su estrategia artística se sitúa en el panorama internacional con características propias surgiendo precisamente de un país como México, donde las notorias desigualdades sociales y de riqueza son extremas. (Fuente: Ramón Almela)

Más información en http://www.irational.org/mvc/espanol.html

La posició de l’art actual fluctua entre una acomodació al sistema capitalista aprofitant les seves instàncies comercials per sostenir la producció creativa, o la confrontació i crítica sociopolítica amb un discurs acusador. Minerva Cuevas porta a l’extrem aquesta última posició fent-se passar com una empresa, però amb un sentit oposat al de l’enriquiment capitalista. Tracta de pal·liar els efectes de la globalització i el neoliberalisme en grups socials desfavorits, col·locada en la mateixa direcció mercantilista de les empreses, però en un sentit oposat intentant afavorir des de la seva posició als desfavorits. La seva estratègia artística se situa en el panorama internacional amb característiques pròpies sorgint precisament d’un país com Mèxic, on les notòries desigualtats socials i de riquesa són extremes. (Font: Ramón Almela)

El Espacio del Inmigrante es un grupo de personas independientes que, ante la situación generada por los cambios ocurridos en las leyes de asistencia sociosanitaria, se organizan para dar un espacio de acogida y acompañamiento a aquellas personas que se encuentran excluidas por su situación legal, económica o administrativa. Se reúnen todos los viernes de 17h a 19h, en el Espacio del Inmigrante. Es un espacio totalmente abierto a todas aquellas que quieran sumarse, colaborar o participar en las actividades.

Su tarea se basa en cuatro pilares:

Consulta Médica: valoración de la gravedad y orientación diagnóstica personas sin tarjeta sanitaria o en situación administrativa irregular.

Oficina Derechos del Migrante: asesoría legal y administrativa de personas en situación irregular o excluidas del sistema.

Grupo de Acompañamiento: acompañamiento de personas afectadas a entidades públicas y/o privadas para que reciban la atención profesional que necesiten.

Actividades: comedor social en la Rambla del Raval; participación en jornadas reivindicativas, charlas informativas, acciones públicas u otros; realización de campañas de sensibilización y denuncia que apelen a la desobediencia civil.

Grup de persones independents que, davant la situació generada pels canvis ocorreguts en les lleis d’assistència sociosanitària, s’han organitzat per donar un espai d’acollida i acompanyament a aquelles persones que es troben excloses per la seva situació legal, econòmica o administrativa.

Des de 2013, es reuneixen tots els divendres de 17h a 19h, al Espacio del Inmigrante. És un espai totalment obert a totes aquelles que vulguin sumar-se, col·laborar o participar en les nostres activitats. La seva feina es basa en quatre pilars: Consulta Mèdia, valoració de la gravetat i orientació diagnòstica a persones sense targeta sanitària o en situació administrativa irregular; Oficina de drets de l’immigrant, assessoria legal i administrativa de persones en situació irregular o excloses del sistema; Grup d’Acompanyament de persones afectades a entitats públiques i / o privades perquè rebin l’atenció professional que necessitin; Activitats com menjador social, participació en jornades reivindicatives, xerrades informatives, accions públiques o altres, realització de campanyes de sensibilització i denúncia que apel·lin a la desobediència civil.

En relació a aquest projecte-col·lectiu, sorgeix Migrarte, un grup o comissió dins l’Espacio, format per artistes, periodistes, antropòlegs i pedagogs que organitzen taller d’empoderament visual, basats en la capacitació de les persones en l’ús dels mitjans de comunicació i expressió per a la denuncia. Font: Espacio del Inmigrante [2015] <http://espaciodelinmigrante.wordpress.com>

L’Immigrant Movement International de Tania Bruguera, presentat per Creative Time i el Museu d’Art de Queens, és un projecte artístic a llarg plaç on l’artista inicia un moviment sociopolític. Bruguera va
passar un any operant en un espai comunitari flexible al veïnat multinacional i transnacional de Corona, a Queens, que va servir com a seu del moviment. Mitjançant la creació de vincles entre comunitats locals i internacionals i el treball amb organitzacions de serveis socials, funcionaris electes i artistes centrats en la reforma migratòria, Bruguera va examinar les creixents inquietuds sobre la representació política i les condicions que enfronten els immigrants. Atès que la migració es converteix en un element cada vegada més neuràlgic en l’existència contemporània, l’estatus i la identitat dels que viuen fora del seu lloc d’origen es defineixen cada vegada més no per compartir una llengua, classe, cultura o raça comuns, sinó per la seva condició d’immigrants. En atraure la comunitat local mitjançant tallers, esdeveniments, accions i aliances amb les organitzacions públiques de serveis socials i d’immigrants, l’Immigrant Movement International va explorar qui respon a la definició d’immigrant i quins valors comparteixen, centrant-se en el tema més ampli de què significa ser ciutadà del món. Bruguera també va aprofundir en l’aplicació de l’art en la societat, examinant què significa la creació d’Arte Útil i atenent la disparitat de compromís entre un públic informat i el públic en general, així com la distancia històrica entre el llenguatge utilitzat en el que es considera d’avantguarda i el llenguatge de la política urgent. (Font: statement del projecte, web Tania Bruguera)

El Immigrant Movement International de Tania Bruguera, presentado por Creative Time y el Museo de Arte de Queens, es un proyecto artístico a largo plazo en donde la artista inicia un movimiento sociopolítico. Bruguera pasará un año operando en un espacio comunitario flexible en el vecindario multinacional y transnacional de Corona, Queens, que servirá como sede del movimiento.

Mediante la creación de vínculos entre comunidades locales e internacionales y el el trabajo con organizaciones de servicios sociales, funcionarios electos y artistas centrados en la reforma migratoria, Bruguera examinará las crecientes inquietudes sobre la representación política y las condiciones que enfrentan los inmigrantes. Dado que la migración se convierte en un elemento cada vez más neurálgico en la existencia contemporánea, el estatus y la identidad de quienes viven fuera de su lugar de origen se definen cada vez más no por compartir una lengua, clase, cultura o raza comunes, sino por su condición de inmigrantes. Al atraer a la comunidad local mediante talleres, eventos, acciones y alianzas públicos con las organizaciones de servicios sociales y de inmigrantes, el Movimiento Inmigrante Internacional explorará quiénes responde a la definición de inmigrantes y qué valores comparten, centrándose en el tema más amplio de qué significa ser ciudadano del mundo. Bruguera también profundizará en la aplicación del arte en la sociedad, examinando qué significa la creación de Arte Útil y atendiendo la disparidad de compromiso entre un público informado y el público en general, así como la ditancia histórica entre el lenguaje utilizado en lo que se considera de vanguardia y el lenguaje de la política urgente.

Más información en http://immigrant-movement.us

Proyecto del colectivo de San Francisco (Estados Unidos) FutureFarmers, Land, Use: Blueprint for a New Pastoralism es parte de una instalación más grande, «Land, Use«, que se centra en la desaparición de la tradición del pastoreo nómada, así como las estrategias de activismo ambiental y la utilización del suelo. Este trabajo encargado por David Brower Center, utiliza el marco y los principios de organización del Centro para cuestionar cómo se abordan las ideas de preservación de la tierra acogiendo a más de 200 activistas y organizaciones sin ánimo de lucro con el objetivo de reflexionar sobre el uso del suelo, la preservación y la formulación de políticas en este sentido.

Land, Use: Blueprint for a New Pastoralism consiste en un espacio modular de reunión, de un evento participativo y efímero, una discusión sobre el uso del suelo. El plano de un carreta dibujada sobre un gran lienzo, proporciona el punto focal de esta constelación de objetos y actividades. Esta superficie plana se transforma en un techo improvisado, que rinde homenaje a los pastores nómadas que gestionan directamente la tierra. Por debajo de la azotea, una escultura de madera se despliega para crear una mesa y bancos. Cuando el techo está arriba y se establece la zona de estar, este refugio temporal ofrece un espacio de encuentro para el debate, permitiendo la narrativa del pastor desarrollarse y reactivarse hoy.

Más información en http://www.futurefarmers.com

Projecte del col·lectiu de San Francisco (Estats Units) FutureFarmers, Land, Use: Blueprint for a New Pastoralism és part d’una instal·lació més gran, «Land, Use«, que se centra en la desaparició de la tradició del pasturatge nòmada, així com les estratègies d’activisme ambiental i la utilització del sòl. Aquest treball encarregat pel David Brower Center, utilitza el marc i els principis d’organització del Centre per qüestionar com s’aborden les idees de preservació de la terra acollint a més de 200 activistes i organitzacions sense ànim de lucre amb l’objectiu de reflexionar sobre l’ús del sòl, la preservació i la formulació de polítiques en aquest sentit.

Land, Use: Blueprint for a New Pastoralism consisteix en un espai modular de reunió, un esdeveniment participatiu i efímer, una discussió sobre l’ús del sòl. El planòl d’un carreta dibuixada sobre un gran llenç, proporciona el punt focal d’aquesta constel·lació d’objectes i activitats. Aquesta superfície plana es transforma en un sostre improvisat, que ret homenatge als pastors nòmades que gestionen directament la terra. Per sota del terrat, una escultura de fusta es desplega per crear una taula i bancs. Quan el sostre està a dalt i s’estableix la zona d’estar, aquest refugi temporal ofereix un espai de trobada per al debat, permetent la narrativa del pastor a desenvolupar-se i reactivar-se avui.

Més informació a http://www.futurefarmers.com

Proyecto pedagógico colectivo universitario que trabaja desde la autogestión y la transdisciplinariedad arte-arquitectura que se propone y se activa ante la necesidad de abrir espacios de aprendizaje autónomos y interdisciplinarios dentro de la misma institución. El objetivo principal de la propuesta es construir un espacio de experimentación colectiva donde sea posible el intercambio de herramientas y conocimientos que vayan más allá de la propia disciplina. Desde esta perspectiva crítica y en un contexto académico universitario, pues, se propone esta experiencia para que arquitectos y artistas compartan roles y que, a partir del trabajo colectivo, lleguen a establecer nuevas metodologías útiles, prácticas y críticas aplicables a respectivos campos de trabajo para analizar y trabajar el espacio social y urbano de la ciudad.

Desde 2012, año de inicio del proyecto, se han ido organizando diferentes actividades con el principal objetivo de compartir herramientas que permitan crear un espacio de gestión colectiva y colaboracion donde se cuestione la ciudad como espacio de confluencia de nuestros conocimientos.

Más información en http://inter-accions.org

Projecte pedagògic col·lectiu universitari que treballa des de l’autogestió i la transdisciplinarietat art-arquitectura que es proposa i s’activa davant la necessitat d’obrir espais d’aprenentatge autònoms i interdisciplinaris dins la mateixa institució. L’objectiu principal de la pro­posta és construir un espai d’experimentació col·lectiva on sigui possible l’in­tercanvi d’eines i coneixements que vagin més enllà de la pròpia disciplina. Des d’aquesta perspectiva crítica i en un context acadèmic universitari, doncs, es proposa aquesta experièn­cia per tal que arquitectes i artistes comparteixin rols i que, a partir del treball col·lectiu, arribin a establir noves metodologies útils, pràctiques i crítiques aplicables als respectius camps de treball per tal d’analitzar i treballar sobre les interaccions que es pro­dueixen en l’espai social i urbà de la ciutat.

Des de 2012, any d’inici del projecte, s’han anat organitzant diferents activitats amb el principal objectiu de compartir eines que permetin crear un espai de gestió col·lectiva i col·laboracio on es qüestioni la ciutat com espai de confluència dels nostres coneixements. Tallers, exposicions, una publicació i finalment una assignatura oficial de la Universitat de Barcelona. Font: Web del projecte <http://inter-accions.org/qu-s-inter-accions>

En los últimos 2 años y medio, la artista Jeanne van Heeswijk, encargada por la Bienal de Liverpool, ha estado trabajando con la gente de Anfield y Breckfield, repensando el futuro de su barrio.

2up 2down ofrece una manera para que la gente local pueda «responsabilizarse» del cambio social y físico real de su barrio. La gente local de todas las edades están colaborando en el desarrollo del proyecto, ofreciendo su tiempo y energía, y se comprometen a desempeñar un papel activo a largo plazo.

Arquitectos URBED y otros especialistas de diseño han trabajado con la comunidad para remodelar un bloque de edificios vacíos entre ellos el antiguo horno de en Mitchell y las dos casas adosadas al lado. Teniendo toda la comunidad como su «cliente», han diseñado un plan de vivienda asequible, horno y cocina, espacios para reuniones y proyectos, con las necesidades de las personas reales en mente. El esquema presenta una alternativa positiva a las demoliciones y los espacios libres de los últimos años.

Al mismo tiempo, el grupo ha establecido Homebaked Community Land Trust – una organización cooperativa con sus raíces en el movimiento de la ciudad – para permitir la colectivización de las propiedades, y una empresa cooperativa para reabrir la panadería como una empresa social.

Más información en http://www.2up2down.org.uk

En els darrers 2 anys i mig, l’artista Jeanne van Heeswijk, comissariada per la Biennal de Liverpool, ha estat treballant amb la gent dels barris d’Anfield i Breckfield, a Liverpool, per repensar el futur del seu barri. 2up 2down ofereix la possibilitat que la gent local pugui “responsabilitzar-se” del canvi social i físic real del seu barri. La gent local, de totes les edats, estan col·laborant en el desenvolupament del projecte, oferint el seu temps i energia, i es comprometen a exercir un paper actiu a llarg termini. Els arquitectes URBED i altres especialistes del camp del disseny han treballat amb la comunitat per remodelar un bloc d’edificis buits, entre ells, l’antic forn d’en Mitchell i les dues cases adossades al costat. Tenint tota la comunitat com a “client” seu, han dissenyat un pla d’habitatge assequible, un forn i cuina, espais per a reunions i projectes, tenint en compte les necessitats reals de les persones que viuen al barri. L’esquema presenta una alternativa positiva a les demolicions dels últims anys. Al mateix temps, el grup ha establert la Homebaked Community Land Trust, una organització cooperativa vinculada al moviment de ciutat jardí, per permetre la col·lectivització de les propietats, i una empresa cooperativa per reobrir la fleca com a empresa social. (Font: http://www.2up2down.org.uk/)

El año 1989, Martha Rosler presentó en el Dia Art Foundation de Nueva York una investigación compartida sobre las relaciones entre las condiciones de trabajo de los productores culturales y las condiciones urbanas y de vivienda en las cuales transcurrían sus vidas. Para el proyecto de archivo If You Lived Here Still…, Rosler contó con más de cincuenta artistas, productores de vídeo, fotógrafos, arquitectos, planificadores, gente sin techo, grupos de activistas, etc., que se enfrentaban a diferentes situaciones de vida, de arquitectura y a visiones utópicas.A través de sus numerosos proyectos, utilizando diversos métodos de trabajo, desde el documental a las performances pasando por la literatura, Rosler ha explorado diferentes maneras de reconectar el ámbito público y el privado, espacios domésticos y cultura mediática en confrontación con las realidades de las altas esferas políticas y económicas.

If you lived here still … forma parte de esta corriente de expresión formal pero va más allá ya que el proyecto está formado por tres exposiciones, un libro, foros de debate abiertos, proyección de películas y lecturas de poesía.

Más información en http://www.e-flux.com/program/martha-rosler-if-you-lived-here-still/

«If You Lived Here…» va ser, en paraules de Yvonne Rainer, «una demostració vívida de com una exposició d’art pot constituir un enfocament radicalment diferent, que pot oferir no només una diversitat d’objectes, sinó que a la vegada els pot contextualitzar en un camp social i a través del qual els objectes són produïts i deriven del seu significat. En altres paraules, l’exposició d’art no ha de separar o aïllar, els seus objectes de les condicions en i sota la qual s’han produït aquests objectes». Obra, comissariat, mostra col·lectiva, basada en la investigació (amb tres exposicions discretes, quatre reunions públiques, i nombrosos esdeveniments auxiliars), al voltant del tema de la manca d’habitatge als Estats Units. «If You Lived Here…» es va dur a terme en un edifici del Dia Art Foundation al Soho, a Nova York, el 1989. El projecte es va reconèixer llavors com una forma pura d’activisme social, però també se li valora el seu interès en el documental i les pràctiques basades en la investigació, «relacional» i les estructures discursives, projectes participatius, i el «nou institucionalisme». D’acord amb l’historiador d’art alemany Nina Möntmann, «If You Lived Here…» va ser una obra clau que va influir en tota una generació d’artistes com Rirkrit Tiravanija, Renée Green, Fred Wilson, i molts altres. Font: e-flux [Agost 2009] <http://www.e-flux.com/program/martha-rosler-if-you-lived-here-still/>

Desde Mixité y Cal Gras – Arte y Territorio presentamos los seleccionados para esta convocatoria «Col·lectivitzadors» para una residencia artística a lo largo de 2015 en Avinyó (Bages):

Anna Recasens – EMUC. Espacio móvil de uso común: INTERCAMBIO
Prácticas artísticas, acción social, imaginación política. Una Parada Portatil de Intercambio, para uso de grupos, escuelas, asociaciones etc. La parada desplegará diferentes espacios para mostrar material, colgar información, desarrollar actividades. Contendrá información necesaria para explicar qué es y cómo funciona una red de intercambio, más otros contenidos básicos para entender economías alternativas y redes locales. La propuesta quiere, desde la investigación y la acción creativa, cruzar formatos para propiciar el diálogo, redes e interacciones que, desde una posición crítica y proactiva, establezcan espacios de imaginación y resistencia doméstica.

nàFent – Nuevos recorridos por el margen del territorio
Antonio Garcia, Christian Penedès Pastor i M. del Mar Grañena Serradell proponen una exploración del territorio a escala humana con el fin de crear unos vínculos de relaciones entre los mismos habitantes que permita una
continuidad más allá de su estancia. El punto de partida/estímulo de la propuesta es el margen como elemento del territorio capacitador de nuevos imaginarios socialmente y económicamente no estructurados.

Enric Puig – Arte, Colectivo y Comunidad
Este proyecto es un trabajo de campo a partir de la tesis del autor sobre la escisión entre cultura local -núcleo y fundamento de los nacionalismos del siglo XIX- y cultura global -núcleo y fundamento de la globalización del XXI-, un metadiscurso sobre la forma en que el arte puede interactuar y transformar a los colectivos ya dados en un entorno determinado. El artista hará un seguimiento de los trabajos seleccionados en relación a su intervención en el territorio.

Eduardo Ruiz -E.S.O-Proyecto (Educación.Solarrs.Olvidados)
Propuesta sobre la productividad de un espacio, el reconocimiento de un territorio del pueblo sobre el que especular, generando un documento histórico-político entre los interesados que deberán decidir a qué tipo de especulación estará sometido este espacio. Con este fin se ha escogido un espacio en el cauce del río para la creación de huertos colectivos y que ha sido ampliamente reivindicado por los vecinos del pueblo.

Des de Mixité i Cal Gras – Art i Territori presentem els seleccionats per aquesta convocatòria «Col·lectivitzadors» per a una residència artística al llarg del 2015 a Avinyó (el Bages):

Anna Recasens – EMUC. Espai móbil d’us comú: INTERCANVI
Pràctiques artístiques, acció social, imaginació política. Una Parada Portatil d’Intercanvi, per a ús de grups, escoles, associacions etc. La parada desplegarà diferents espais per a mostrar material, penjar informació, desenvolupar activitats. Contindrà la informació necessaria per a explicar que és i com funciona una xarxa d’intercanvi, més altres continguts bàsics per entendre economies alternatives i xarxes locals. La proposta vol, des de la recerca i l’acció creativa, creuar formats per a propiciar el diàleg, xarxes, i interaccions que, des d’una posició crítica i proactiva, estableixin espais d’imaginació i resistència domèstica.

nàFent – Nous recorreguts pel marge del territori
Antonio Garcia, Christian Penedès Pastor i M. del Mar Grañena Serradell proposen una exploració del territori a escala humana amb la finalitat de crear uns vincles de relacions entre els mateixos habitants que permeti una
continuïtat més enllà de la seva estada. El punt de partida/estímul de la proposta és el marge com element del territori capacitador de nous imaginaris socialment i econòmicament no estructurats.

Enric Puig – Art, Col·lectiu i Comunitat
Aquest projecte és un treball de camp a partir de la tesi de l’autor sobre l’escissió entre cultura local –nucli i fonament dels nacionalismes del segle XIX– i cultura global –nucli i fonament de la globalització del XXI–, un metadiscurs sobre la forma en què l’art pot interactuar i transformar als col·lectius ja donats en un entorn determinat. L’artista farà un seguiment dels treballs seleccionats en relació a la seva intervenció en el territori.

Eduardo Ruiz -E.S.O-Projecte (Educació.Solars.Oblidats)
Proposta sobre la productivitat d’un espai, el reconeixement d’un territori del poble sobre el qual especular, generant un document històrico-polític entre les persones interessades que hauran de decidir a quin tipus d’especulació estarà sotmès aquest espai. Amb aquesta finalitat s’ha escollit un espai a la llera del riu per a la creació d’horts col·lectius i que ha estat àmpliament reivindicat pels veïns del poble.

Objeto de la Convocatoria

Cal Gras abre convocatoria para la realización de estancias gratuitas al centro para el desarrollo de proyectos de creación. El objetivo de la convocatoria es ayudar a desarrollar proyectos que pongan en relación la gestión del territorio y sus habitantes.

La Jornada

1, 2, 3 de Mayo de 2015

Un aspecto que diferencia esta convocatoria es la organización de una jornada durante el primer fin de semana de mayo con la que se quiere reunir a todos los seleccionados a compartir los proyectos y ponerlos en común antes de desarrollar las respectivas residencias.

Pero el objetivo de éste encuentro va más allá, quiere ser un espacio de reflexión y de proposición de acciones, prácticas y modelos de gestión del territorio. Poniendo en valor la memoria histórica, la cultura, los recursos naturales y la sostenibilidad económica y social, se persiguen propuestas directas (pero también imaginativas o utópicas) y creativas para una gestión colectiva del territorio.

Se valorará especialmente la asistencia en ésta Jornada, necesaria para un correcto desarrollo de los proyectos seleccionados.

Tema

Las propuestas deben tener una vocación instituyente, es decir, que ponga en juego varios elementos del territorio y su gente y que implique a ésta en las reflexiones o acciones que se desarrollen.

El tema es libre, así como las técnicas, acciones, metodologías y prácticas. Pero la propuesta debe respetar la idiosincrasia del territorio.

Destinatarios

Artistas y colectivos de creación de todos los ámbitos, que quieran realizar su proyecto en relación al territorio de Avinyó.

Duración de la Residencia

La residencia será de un mínimo de 7 días a un máximo de 30 días, durante los meses de julio a octubre de 2015.

Condiciones de la Residencia

A_ El centro ofrece alojamiento gratuito en habitaciones individuales o compartidas (en caso de grupos), con uso de espacios comunes (cocina, comedor, salas, etc.)

B_ Espacios de trabajo, salas de reunión, biblioteca, wifi. Ver las características de las salas a la página web del centro.

C_ El centro facilita el contacto con el territorio, así como con servicios y proveedores del material necesario para los proyectos.

D_ El transporte y las dietas van a cargo del artista.

E_ Permiso de publicación de los proyectos seleccionados a la web de la Convocatoria.

F_ Predisposición para mostrar a Cal Gras, o al territorio, el trabajo realizado durante la estancia (charla, exposición, actuación, taller, etc.) así como espacios de la Cataluña Central o Barcelona.

Visualización

Se valorará la predisposición de mostrar el trabajo durante el 2016, en un formato de charla, exposición, acción, instalación, taller, etc. Tanto en Cal Gras, Avinyó u otros centros de la Cataluña Central o Barcelona.

Solicitud

Los artistas interesados en la convocatoria pueden enviar su proyecto a CAL GRAS – C/ de Francesc Macià, 1 – 08279 Avinyó (Barcelona), o a serveis@calgras.cat,  indicando al título de correo “Collectivitzadors + nombre del artista” y adjuntando la documentación siguiente:

A_ Un solo documento con:

1_ Datos de contacto del responsable del proyecto.
2_ Número de participantes a la residencia, con nombre y apellidos (máx. 5).
3_ Propuesta de fechas para la residencia y fechas alternativas.
4_ Espacio que se necesita.

B_ Proyecto creativo que se quiere desarrollar, en un máximo de 3 hojas, que incluya una propuesta de colaboración con algún/os agente/s del territorio, sea para entrevistas, charlas, talleres o incluso una propuesta de co-creación.

C_ Breve currículum (máximo 1 hoja) y obra reciente (con enlaces en caso de material audiovisual).

Selección y calendario

A_ Se pueden enviar las solicitudes hasta el día 17 de Abril de 2015.

B_ La resolución de la convocatoria se notificará mediante correo electrónica antes del día 20 de Abril del 2015. Una vez notificada a los interesados se publicará a la web la resolución definitiva.

C_ La selección será realizada por el equipo del centro de Cal Gras, el colectivo Mixité, un comisario externo y con la participación sin voto de los agentes del territorio que se hayan propuesto.

Aceptación de las Bases

La participación en ésta convocatoria implica la aceptación de estas bases y de su resolución, así como de los cambios que, por factores externos al equipo de Cal Gras, se puedan producir posteriormente.

Objecte de la Convocatòria

Cal Gras obre una convocatòria per a la realització d’estades gratuïtes al centre per al desenvolupament de projectes de creació. L’objectiu de la convocatòria és ajudar a desenvolupar projectes que posin en relació la gestió del territori i els seus habitants.

La Jornada

1, 2, 3 de Maig de 2015

Un aspecte que diferencia aquesta convocatòria és l’organització d’una jornada durant el primer cap de setmana de maig amb la que es vol reunir a tots els seleccionats a compartir els projectes i posar-los en comú abans de desenvolupar les respectives residències.

L’objectiu d’aquesta trobada però va més enllà, vol ser un espai de reflexió i també proposició d’accions, pràctiques i models de gestió del territori. Posant en valor la memòria històrica, la cultura, els recursos naturals i la sostenibilitat econòmica i social, es persegueixen propostes directes (però també imaginatives o utòpiques) i creatives per una gestió col·lectiva del territori.

Es valorarà especialment l’assistència a aquesta Jornada, necessària per un correcte desenvolupament dels projectes seleccionats.

Tema

Les propostes han de tenir de tenir una vocació instituient, és a dir, que posin en joc diversos elements del territori i la seva gent i que impliquin a aquesta en les reflexions o accions que es desenvolupin.

El tema és lliure, així com tècniques, accions, metodologies i pràctiques. La proposta però sempre ha de respectar la idiosincràsia del territori.

Destinataris

Artistes i col·lectius de creació de tots els àmbits, que vulguin realitzar el seu projecte col·laboratiu en relació amb el territori d’Avinyó.

Durada de la Residència

La residència serà d’un mínim de 7 dies a un màxim de 30 dies, durant els mesos de juliol a octubre de 2015.

Condicions de la Residència

A_ El centre ofereix allotjament gratuït en habitacions individuals o compartides (en cas de grups), amb ús d’espais comuns (cuina, menjador, sales d’estar, etc).

B_ Espais de treball, sales de reunió, biblioteca, wifi. Vegeu les característiques de les sales a la pàgina web del centre.

C_ El centre facilita el contacte amb el territori, així com amb serveis i proveïdors del material necessari per als projectes.

D_ El transport i les dietes van a càrrec de l’artista.

E_ Permís de publicació dels projectes seleccionats al web de la Convocatòria.

F_ Predisposició per mostrar a Cal Gras, o al territori, el treball fet durant l’estada (tertúlia, exposició, actuació, taller, etc.) així com espais de la Catalunya Central o Barcelona.

Visualització

Es valorarà  la predisposició de mostrar el treball durant el 2016, en un format de tertúlia, exposició, acció, instal·lació, taller, etc. Tant a Cal Gras, Avinyó, o altres centres de la Catalunya Central o Barcelona.

Sol·licitud

Els artistes interessats en la convocatòria poden enviar el seu projecte a CAL GRAS – c/ de Francesc Macià, 1 – 08279 Avinyó (Barcelona), o a serveis@calgras.cat, indicant al títol del correu “Residència+nom de l’artista” i adjuntant la documentació següent:

A_ Un sol document amb:

1_ Dades de contacte del responsable del projecte.
2_ Número de participants a la residència, amb nom i cognoms (màx. 5).
3_Proposta de dates per a la residència i dates alternatives.
4_Espai que es necessita.

B_ Projecte creatiu que es vol desenvolupar, en un màxim de 3 fulls, que inclogui una proposta de col·laboració amb algun/s agent/s del territori, sigui per entrevistes, xerrades, tallers o fins i tot una proposta de co-creació.

C_ Breu currículum (màxim 1 full) i obra recent (amb enllaços en cas de material audiovisual).

Selecció i calendari

A_ Es poden enviar les sol·licituds fins al dia 17 d’Abril de 2015.

B_ La resolució de la convocatòria es notificarà mitjançant correu electrònic abans del dia 20 d’Abril del 2015. Una vegada notificat als interessats es penjarà a la web la resolució definitiva.

C_ La selecció serà feta per l’equip del centre Cal Gras, el col·lectiu Mixité, un comissari extern i amb la participació sense vot dels agents del territori que s’hagin proposat..

Acceptació de les Bases

La participació en aquesta convocatòria comporta l’acceptació d’aquestes bases i de la seva resolució, així com dels canvis que, per factors aliens a l’equip de Cal Gras, es puguin produir posteriorment.

A partir de la selecció dels projectes, s’ha proposat realitzar unes jornades de 2 dies i mig (del divendres 1 de maig al diumenge 3 de maig de 2015) a partir de les quals s’han desenvolupat diverses dinàmiques amb les quals s’han exposat les temàtiques i les relacions entre els projectes i els agents del territori. Aquestes jornades es desenvolupen a partir de diverses activitats amb l’objectiu de donar inputs sobre la temàtica, conèixer millor l’entorn geogràfic i social de treball, així com posar en comú les idees, suggeriments i experiències al voltant de la gestió col·lectiva i sostenible del territori. Hi ha col·laborat l’Ajuntament d’Avinyó, amb l’organització de Cal Gras i Mixité.

Totes les activitats s’han fet en obert, començant per la presentació de les jornades i els artistes participants el vespre de divendres, la caminada per Avinyó mb Eudald Vilaseca, i la xerrada sobre el món rural amb Jordi Torres. La tarda de dissabte i diumenge al matí s’han desenvolupat les taules de treball dividides en dues temàtiques, la de la relació amb els recursos naturals i els recursos socials.

Així, comença el divendres 1 de maig es presenten les jornades i els artistes: Anna Recasens: EMUC. Espai mòbil d’ús comú; Col·lectiu Nafent: Nous recorreguts pel marge del territori; Enric Puig Punyet: Art, col·lectiu i comunitat. Treball de camp; Eduardo Ruiz: E.S.O. (Educació. Solars. Oblidats). Però també es compte amb la participació de Jordi Lafón, Eva Marichalar, Eva Quintanta i Quim Moya (Cal Gras), Marta Carrasco (Mixité), Vanessa Tovar, Maria Contreras i Adrià Melva.

[audioplayer file=»http://www.mixite.cat/wp-content/uploads/01.mp3″ titles=»Presentació de les Jornades»]

El dssabte 2 de maig es proposa un recorregut des de Cal Gras passant per la plaça de la vil·la, el pont vell, el camí del riu fins als horts de la Gavarresa, acompanyats per Eudald Vilaseca i Font (Alcalde d’Avinyó i doctor en química, investigador i professor a la UB). Coneixent la història del territori, els primers assentaments, la construcció a partir de les relacions de poder (religiós i aristocràtic) fins a l’establiment de famílies burgeses de la Capital. S’acaba parlant de les necessitats actuals del territori en matèria d’espais per al cultiu i l’oci.

[audioplayer file=»http://www.mixite.cat/wp-content/uploads/02.mp3″ titles=»Reconeixem Avinyó»]

El dissabte al migdia, s’organitza una xerrada amb aperitiu sobre Com era la societat rural?. A càrrec de Jordi Torres Sociats autor de diversos llibres sobre el nostre territori, entre ells (La casa Pairal; A toc de campana; Com es vivia a la Catalunya rural…). Ens explica l’organització del Mas com a nucli de la vida social i familiar dels habitants a partir de les gestió sostenible i autònoma dels recursos, el paper de la dona, fills i masovers, així com la relació entre les diverses cases pairals de la zona.

[audioplayer file=»http://www.mixite.cat/wp-content/uploads/03.mp3″ titles=»Com era la societat rural?»]

El dissabte a la tarda, ens posem a treballar sobre la relació amb els recursos naturals. Analitzem conjuntament i amb la participació de Raül Corominas i Montserrat Capellas els recursos naturals, la gestió forestal, l’aigua, la terra, productivitat, energia, consum, ecologia…

[audioplayer file=»http://www.mixite.cat/wp-content/uploads/04.mp3″ titles=»Taules sobre la relació amb els recursos naturals»]

Finalment, diumenge al matí, posem en joc tots aquells elements més socials en relació a una organització col·lectiva, des de la comunitat, la pedagogia, la creació de consciència com a principal objectiu i eina per a l’emancipació ciutadana. El dinar el fem a Santa Eugènia com a cloenda de les jornades

[audioplayer file=»http://www.mixite.cat/wp-content/uploads/05.mp3″ titles=»Taules sobre relacions socials»]

1, 2, 3 de Mayo de 2015

Éste encuentro quiere ser un espacio de reflexión y de proposición de acciones, prácticas y modelos de gestión del territorio. Poniendo en valor la memoria histórica, la cultura, los recursos naturales y la sostenibilidad económica y social, se persiguen propuestas directas (pero también imaginativas o utópicas) y creativas para una gestión colectiva del territorio.

Viernes 1

19.00h. Presentación de las jornadas y los artistas participantes

Anna Recasens: EMUC. Espai mòbil d’ús comú
Col·lectiu Nafent: Nous recorreguts pel marge del territori
Enric Puig Punyet: Art, col·lectiu i comunitat. Treball de camp
Eduardo Ruiz: E.S.O. (Educació. Solars. Oblidats)

Sábado 2

10.00h. Reconocemos Avinyó: inicio desde Cal Gras, plaza, puente viejo, camino del río, y recorrido por las calles del pueblo, acompañados por Eudald Vilaseca y Fuente (Alcalde de Avinyó, doctor en química, investigador y profesor en la UB).

12.30h. Charla con aperitivo: ¿Cómo era la sociedad rural?. A cargo de Jordi Torres Sociats autor de varios libros sobre nuestro territorio, entre ellos (La casa Pairal; A toc de campana; Com es vivia a la Catalunya rural…).

Tarde de sábado, y todo el domingo. Mesas de trabajo por temáticas con los artistas participantes. Se pretende generar un espacio de reflexión sobre varias líneas de pensamiento y relacionar los diversos proyectos presentados, así como a los existentes en el territorio.

Sábado tarde: Mesas acerca de la relación con los recursos naturales
Recursos naturales, gestión forestal, agua, tierras, productividad, energía, consumo, ecología…

Domingo amñana: Mesas acerca de relaciones sociales
Redes, intercambios, cooperatividad, colectividades, intergeneraciones, participación, comunicación…

Actividades abiertas a todo aquel que quiera participar y que quiera aportar o recibir información en torno a experiencias de gestión colectiva.

Organiza: Mixité y Cal Gras
Colabora: Ajuntament Avinyó

Com a resultat de les jornades de treball, així com del procés de recerca i investigació, s’han desenvolupat tres esquemes que sintetitzen i recullen tots aquells elements indiscipensables per a que sigui possible una organització col·lectiva dels recursos d’un territori.

Així, el primer esquema és el que inclou els recursos naturals. En les discussions, es va veure necessari valorar quins eren els recursos que un territori posseeix. Com en qualsevol cas, va sorgir l’aigua, la terra, el bosc, els camins i la indústria (que pot anar relacionada amb l’explotació ramadera o minera, entre d’altres). L’aprofitament d’aquests recursos sempre genera residus, que al seu torn són inclosos en el que es va anomenar metabolisme social. Aquest concepte permet entendre l’equilibri entre l’explotació dels recursos i l’impacte que genera al territori a través de mecanismes socials, com poden ser els horts urbans a la llera del riu, que controlen la flora de la zona, cuiden el paisatge, col·laboren en l’alimentació i representen una part de la vida social del territori. Del metabolisme se’n extreu doncs una idea de producció material basada en la sostenibilitat i els recursos socials com a impulsador de mecanismes que afavoreixen les ecologies urbanes.

Un segon esquema gira al voltant del concepte de comunitat. A partir de la memòria com a concepte i fonament de la identitat de la comunitat, aquesta pot ser històrica, compartida i col·lectiva, com també domèstica o quotidiana, les dues iguals de valorades i necessàries per al consens social. Les dues eines que han de permetre l’ús d’aquest consens són la participació i la col·laboració. En la participació s’ha d’apreciar l’escala i el temps, així com el compromís en la idea de col·laboració. És a dir, la comunitat reeixida pel consens ha de disposar un territori que sigui espai comú, espai per a les relacions i on sigui possible la negociació del conflicte, inherent en ell. El que també es recull en aquest esquema, resultat de la conversa a Cal Gras, és el paper de les emocions, concretament de l’empatia. No es tracta de transformar la realitat només canviant-ne les normes, és indispensable també un canvi de mentalitat que ajudi en la comprensió de l’altre.

En aquest sentit, es mostra el tercer esquema. Les emocions i l’empatia promouen la consciència col·lectiva, provocadora de la felicitat i l’esperança, des de les quals res de tot això seria possible. La Consciència també aporta sentit comú. Per arribar-hi però calen espais lliures de judicis i unapedagogia col·lectiva. Així la construcció d’espais d’intercanvi de coneixements, tradicionals, contemporanis, o renovadors, facilita el compromís i la consciència. Sovint però s’ha de des-educar primer, deslliurar-nos de les regulacions subjectives que promouen els judicis precedents a l’acció. A través de la visbilització del conflicte, de la crítica i del qüestionament com actitud, és possible una educació decolonitzadora.

Aquests esquemes han de permetre obrir el debat i la reflexió a nous paradigmes encara per crear. Han de servir per obrir camins de diàleg i intervenció per part de tots els agents socials d’un context comunitari qualsevol. És a dir, l’objectiu d’aquest exercici és continuar treballant sobre aquests mapes d’estratègies i consideracions a partir dels quals vincular aspectes circumstancials del marc territorial i social. La continuïtat del projecte rau en complementar aquests esquemes amb el treball dels artistes seleccionats, així com altres propostes del territori, paralel·lament a la recerca i investigació iniciada. No obstant, l’ús d’aquest material no és exclusiu d’aquest context, i serà utilitzat en futures ocasions en les que sigui útil partir d’una discussió bàsica del que pot ser un projecte col·laboratiu. Discussions continues, d’esperit crític, lliure i esperançador, de que un món millor és possible.