Women on Waves és una associació holandesa defensora de l’avortament creada el 1999 per la metgessa Rebecca Gomperts amb la intenció de facilitar l’accés a serveis de salut reproductiva i planificació familiar i, especialment, permetre l’avortament mitjançant mètodes no quirúrgics a dones en països amb lleis molt restrictives sobre l’avortament. WoW també facilita l’accés a mètodes anticonceptius i informació sobre la reproducció, la prevenció d’embarassos no desitjats i avortaments insegurs per tot el món.
Els serveis assenyalats es realitzen en un vaixell que va ser convertit en una clínica mòbil preparat especialment per a realitzar avortaments. Quan la nau visitava un país les dones interessades demanaven cita i embarcaven a la nau. La nau navegava fins a aigües internacionals on les lleis holandeses eren les úniques que tenien efecte sobre el que va passar a la nau. Un cop dins d’aquesta jurisdicció es realitzaven les intervencions abortives.
L’any 2001 la nau Aurora de WoW va visitar Irlanda amb dos doctors holandesos i una infermera. L’any 2003 va visitar Polònia amb la nau Langenort. S’ha assenyalat la importància d’aquesta visita ja que es va produir un augment significatiu de persones que donaven suport a l’avortament després del pas del vaixell segons l’Agència Oficial d’Estadística de Polonia. El 2004 l’intent d’entrar en aigües portugueses va ser impedit pel govern que es va negar a permetre’ls l’entrada i els va bloquejar físicament amb naus de guerra. El 2008 la nau de Woman on Waves va arribar a València on va ser rebuda tant per partidaris com detractors que suposadament van impedir que cap dona embarqués.
URL:http://www.womenonwaves.org/
Responsables / Iniciadors:Rebecca Gomperts
Organització:Women on Waves
Destinataris:Dones amb situacions d’embaràs no desitjat o altres situacions que requereixen suport mèdic o psicològic
Finançament:Aportacions
Flora funciona com un laboratori mòbil, ja que una part del taller es duu a terme en les comunitats indígenes i l’altra a la ciutat de Mèxic. El projecte cerca crear una opció sostenible a la que es puguin incorporar processos artesanals que busquin participar simultàniament en una escena contemporània sense caure en el folklorisme. El procés es composa d’una primera fase d’investigació, en la qual, cada dos mesos es visiten diferents comunitats indígenes per investigar sobre la forma que tenen de fer la roba. Els resultats de la cerca s’incorporen al llenguatge de disseny de l’equip Flora. La segona fase són els tallers, que amb una voluntat pedagògica pretenen que els artesans augmentin la seva creativitat i creïn nous dissenys utilitzant els mètodes que ja els pertanyen. Alhora, aquesta pedagogia també afavoreix que es creïn vincles entre cooperatives i enforteixin xarxes existents que funcionin amb principis de comerç just i materials ecològics. I la tercera fase és el disseny d’alta costura i prêt-a-porter, en què les diferents peces combinen processos artesanals amb el disseny propi de Flora i la producció industrial, aconseguint una producció suficient per, entre altres coses, donar feina constant a les cooperatives amb què col·laboren. Font: Fernández, Clara. (2006). Taller Flora. México D.F.: Editorial Diamantina S.A. de C.V. Recuperat de: http://carlafernandez.com/downloads/libro_carla_fernandez.pdf)
Localització:Mèxic
Responsables / Iniciadors:Carla Fernández
Col·laboradors:Artesanes de les comunitats indigenes
Destinataris:Carla Fernández, Equip Taller Flora, comunitats indígenes, consumidors de moda i disseny de moda.
Publicació:
Fernández, Clara. (2006). Taller Flora. México D.F.: Editorial Diamantina S.A. de C.V. Recuperat de: http://carlafernandez.com/downloads/libro_carla_fernandez.pdf
El projecte va ser una iniciativa dels residents del barri, que eren enginyera del NatLab de Philips. Es van adonar que la qualitat de vida significava molt més que cases individuals i, per això, el 1961 van establir una corporació d’habitatge, anomenada Woon en Wijk, per construir un nou barri adaptat a les seves necessitats i requeriments. Després de que varis arquitectes refusessin aquest encàrrec tant poc usual, es van dirigir a Van den Broek i J.Bakema que van escoltar les seves demandes i van acceptar l’encàrrec. Van den Broek i J.Bakema, membres del Team X es coneixen per entendre el Funcionalisme com a forma d’Humanisme.
El disseny de ‘T Hool va resultar en 14 tipologies de cases, per venta o lloguer. Entre ells en destaquen els apartament dividits a diferents nivells amb un carrer d’accés elevat, cases amb terrassa, habitatges de dos nivells, habitatge amb garatge, habitatge amb pati i habitatge unifamiliar. (Font: http://museumarteutil.net/ projects/t-hool)
Data de finalització:1971
Localització:Països Baixos
Responsables / Iniciadors:Van Den Broek & Bakema
Col·laboradors:Enginyers del NatLab de Philips, J.H. Van Den Broek, J.B. Bakema, J. Stokla, G. Lans
Melusina Fay Peirce (escriptora, científica social i feminista) va desenvolupar un model cooperatiu de servei a la llar com una solució per reduir la càrrega del treball domèstic de les dones de l’època amb la finalitat de que poguessin dedicar-se a altres interessos. Fay Pierce va utilitzar el terme de treball domèstic cooperatiu’ per la proposta que va publicar a la revista Atlantic Monthly entre 1868-1869. Va estendre una idea que ja s’havia implementat des dels moviments laborals i les cooperatives de consum, com ara agricultors en benefici de les dones. El 1870 va fundar l’Associació Cooperativa de Treball Domèstic amb un grup de 15 a 20 dones de dur a terme les tasques comunes de cuina, bugaderia i costura. Aquestes tasques comunes es durien a terme per dones expertes amb un salari, assignat i els béns i serveis es vendrien als altres membres amb compartint els beneficis. Peirce va teoritzar sobre la idea de cuines i bugaderies comunals tant per barris d’habitatges unifamiliars com per edificis d’habitatges i fins i tot va patentar el seu disseny per a una cooperativa d’habitatges. Font: Museo Arte Útil: http://museumarteutil.net/projects/cooperative-housekeeping/
El treball domèstic cooperatiu va permetre a les dones poder desenvolupar altres activitats en molts altres camps alhora que guanyaven alguns diners. La proposta perseguia la idea d’ajuntar dones d’orígens i experiències molt diferents i va permetre liminar els servents domèstics.
Localització:Estats Units
Responsables / Iniciadors:Melusina Fay Peirce
Destinataris:Els membres de la cooperativa
La Cooperativa Cal Àfrica, constituïda per africans, contractarà a immigrants del continent per dignificar el seu estat i, en alguns casos, regular la seva situació mitjançant contractes de treball. La intenció és que la cooperativa pugui donar contractes de treball a immigrants que necessitin regularitzar la seva situació. L’artista Núria Güell va ajudar a estructurar el marc legal de l’associació amb l’ajuda de la Cooperativa Integral Catalana (CIC). La Cooperativa ofereix serveis de restauració, càtering, reciclatge i arranjaments tèxtils –que aniran en augment– que, després de ser contractats, permetran donar treball a africans que ho desitgin. Amb unes 300 persones que volen treballar per a la cooperativa, es dona prioritat a les persones que van ser desallotjades de les naus del Poblenou el 2013. Uns mesos més tard els socis fundadors es van dissoldre per desavinences amb el director. Font: Blog AfroSpain <http://afrospain.tumblr.com/post/70483174451/cronica-de-la-presentacion-de-la-cooperativa-cal>
Data de finalització:2014
Localització:Barcelona
Responsables / Iniciadors:Cooperativa Cal Àfrica
Col·laboradors:Cooperativa Integral Catalana, MACBA
Destinataris:Persones immigrants
En col·laboració amb diversos col·lectius d’arquitectura (Basurama, Zuloark, Domenico di Siena i Alfonso Sánchez Uzábal), es forma la plataforma d’investigació sobre ciutat, 15Muebles. 15Muebles es descriu a si mateixa com a plataforma en mobimiento (amb b de moble): un projecte de reamueblamiento – conceptual, polític i infraestructural – de la ciutat contemporània. Al maig de 2014 15Muebles ha presentat Ciudad Escuela, basada en una pedagogia urbana open-source: una porta d’entrada i una invitació a formes de descobrir, aprendre i fer ciutat. Què significa «fer ciutat» avui en dia? Com i qui fa ciutat? I sobretot, ¿quines classes d’aprenentatges estan en joc? Des dels horts urbans als solars autogestionats, passant per iniciatives ciutadanes orientades a tenir cura del patrimoni o dissenyar nous sistemes de governança urbana, avui més que mai la ciutat borbolleja amb sabers i aprenentatges que escapen les eines i recursos tradicionals de l’ensenyament. Font: Prototyping (http://www.prototyping.es/ciudadescuela)
*Imatges del Campo de Cebada a Madrid, que forma part de la plataforma Ciudad Escuela
Data de finalització:2014
URL:http://ciudad-escuela.org/
Localització:Madrid
Responsables / Iniciadors:Basurama, Zuloark, Domenico di Siena, Alfonso Sánchez Uzábal i Prototyping
Organització:Museo Reina Sofia
Col·laboradors:Fundació Mozilla
Destinataris:Ciutadans
Finançament:Programa de residències d’investigació del Museo Reina Sofia, amb el mecenatge de Fundació Banco Santander
Memetro és una organització cultural sense ànim de lucre, que ha desenvolupat una aplicació web per a telèfons intel·ligents per a totes les persones que tenen un trastorn de memòria transitòria. El terme ‘Memetro’ és una fusió de dos conceptes “Meme” i la pel·lícula ”Memento”. Les persones amb TMG (Transitory Global Memetro) molt sovint s’obliden de validar el seu bitllet del transport públic, sobretot al metro. Memetro és un projecte social i artístic, qualsevol persona amb aquesta malaltia de la memòria podria convertir-se en un membre i obtenir actualitzacions en viu en cada moment (a través de Facebook i Twitter) sobre els llocs i horaris de les inspeccions en totes les línies de metro. Font: Museum of Arte Útil [2010] <http://museumarteutil.net/memetro-get-the-app-for-your-smartphone-its-free/>
URL:http://www.memetro.net/
Localització:Barcelona
Responsables / Iniciadors:Memtro
Destinataris:Usuaris de transport públic de Barcelona
Finançament:Crowfounding i donacions
The Silent University és una plataforma d’intercanvi de coneixements autònoma pels refugiats, sol·licitants d’asil i migrants. Està dirigit per un grup de professors, assessors i becaris d’investigació. Cada grup està contribuint al programa de diferents maneres, que inclouen el desenvolupament del curs, la recerca específica sobre temes clau, així com reflexions personals sobre el que significa ser un cercador de refugiats i asil. Des de 2012, s’han involucrat aquelles persones que han tingut una vida professional i formació acadèmica en els seus països d’origen, però són incapaços d’utilitzar les seves habilitats o entrenament professional a causa d’una varietat de raons relacionades amb el seu estat. Treballant junts, els participants han desenvolupat conferències, debats, esdeveniments, arxius i publicacions de recursos. The Silent University va començar inicialment a Londres el 2012 en col·laboració amb la Fundació Delfina i la Tate, i més tard va ser seu de The Showroom. El 2013 The Silent University s’estableix a Suècia en col·laboració amb Tensta Konsthall i ABF Estocolm. El 2014 també es va establir a Hamburg, Alemanya, iniciada per Stadtkuratorin Hamburg en col·laboració amb W3 – Werkstatt für internationale Politik Kultur ind. A partir del maig de 2015 també s’estableix a Amman, Jordània, iniciada per Spring Sessions.
The Silent University pretén abordar i reactivar els coneixements dels participants i fer que el procés d’intercanvi sigui mútuament beneficiós amb la invenció de monedes alternatives, en lloc de diners o serveis de voluntariat gratuït. L’objectiu de The Silent University és desafiar la idea del silenci com un estat passiu, i explorar el seu poderós potencial a través de l’acompliment, l’escriptura, i el grup de reflexió. Aquestes exploracions intenten fer evident el fracàs sistèmic i la pèrdua d’habilitats i coneixements que experimenten les persones que busquen asil.
Font: The Silent University [2015] <http://thesilentuniversity.org/>
URL:http://thesilentuniversity.org/
Localització:Londres
Responsables / Iniciadors:Ahmet Ögüt
Organització:Tate Gallery (Londres)
Col·laboradors:Delfina Foundation
Destinataris:Refugiats, sol·licitants d'asil i migrants
Finançament:Tate, Delfina Foundation, Tensta Konsthall, ABF Estocolm, The Show Room, Oxford Universiy, Impulse Theater Festival 2015, Ringlok, Schuppen, Ruhr, Urban Kunste Ruhr i Stadtkuratorin
Publicació:
La Plataforma d’Afectats/des per la Hipoteca (PAH) neix a Barcelona el febrer de 2009 amb la intenció de donar una resposta ciutadana a la situació d’aquelles persones que, ja llavors, comencen a no poder pagar la hipoteca i veuen com el banc els pot reclamar un deute elevadíssim, fins i tot després de perdre l’habitatge. Més de sis anys després, la PAH és un moviment ciutadà apartidista, articulat en més de 226 nodes a tot l’estat, en què persones directament afectades i persones solidàries s’organitzen juntes per denunciar i canviar aquesta situació. La PAH porta a terme accions en molts camps diferents (polític, mediàtic, judicial, comunicatiu, acompanyament, entre d’altres) per promoure canvis legals que donin resposta a la vulneració de drets fonamentals que pateixen les persones afectades, i en un marc més ampli, proposar solucions per fer efectiu el dret a l’habitatge per a tota la ciutadania. Font: http://pahbarcelona.org/
URL:http://pahbarcelona.org/
Localització:Espanya
Organització:Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Destinataris:Persones amb problemes d’habitatge
Finançament:Aportacions
Al llarg de la dècada dels 90, Dan Peterman va arreglar l’edifici amb l’objectiu de continuar la funció que havia desenvolupat des dels anys 60, com un lloc per a l’acció social i ambiental. El 2002, després d’un incendi massiu, l’estructura va ser renovada i reoberta com Experimental Station, la llar d’una varietat d’organitzacions i projectes socials. Ofereix diverses formes de suport, incloent espai de treball a les rendes més baixes, espai per a reunions, la tecnologia i l’economia dels recursos compartits. Alhora, es demana als ocupants que ofereixin conferències, exposicions, etc., que són gratuïtes i obertes al públic. Àrees d’interès principal inclouen l’art, l’ecologia, la crítica cultural, l’edició independent i models alternatius d’educació.
URL:http://www.experimentalstation.org/
Localització:Chicago, EUA
Responsables / Iniciadors:Dan Peterman and Connie Spreen
Organització:Experimental Station
Destinataris:Ciutadans
Finançament:Aportacions
Kreuzberg és el barri berlinès amb el major percentatge d’aturats i beneficiaris d’assistència social. WochenKlausur va concebre una estació de treball, que consisteix en un «Info Tank» que ajudaria a les persones aturades a desenvolupar les seves pròpies idees del que podrien ser una feina, i un «Think Tank» que els ajudes en la realització dels projectes individuals. Es van posar anuncis als diaris, es va establir contacte amb l’oficina d’ocupació i altres institucions d’assessorament, es van organitzar presentacions públiques sobre el tema, i nombrosos experts de diversos camps van ser convidats per a les converses. Una gran part de la cooperació va ser estimulat per aquests esforços: el govern del districte va posar a disposició una oficina en una bona ubicació, un «programa de creació d’ocupació» va contribuir amb ordinadors, i Frauke Hehl de la iniciativa d’atur Springboard es va fer càrrec de l’administració permanent de l’estació de treball. Les decisions finals es van fer en una reunió celebrada a una excursió en vaixell pel riu Spree.
Avui en dia l’estació de treball compta amb una plantilla de més de vint persones – alguns treballant de manera voluntària – i es troba a les rodalies de Friedrichshain. http://www.workstation-berlin.org
URL:http://www.wochenklausur.at/projekt.php?lang=en&id=10
Localització:Berlin
Responsables / Iniciadors:WochenKlausur
Organització:WochenKlausur
Destinataris:Desocupats
Finançament:Donacions i quotes d'afiliació
Midnight University és un projecte educatiu i un fòrum acadèmic en la línia. Compromesos amb els ideals democràtics i la justícia social, el projecte ha estat una veu dissident en major panorama polític del país d’esdevenir un recurs valuós per als artistes, acadèmics i activistes. Des de la voluntat de professors de diverses facultats, organitzats en grups de discussió, van començar a encaixar les motivacions que han acabat creant aquesta universitat en línia, gratuïta i oberta a tothom, sense tenir en compte la procedència o classe (important encara a Tailandia).
URL:http://midnightuniv.org/
Localització:Tailandia, en línia
Responsables / Iniciadors:Midnight University
Destinataris:Estudiants
Finançament:Donacions
Kein mensch ist illegal (en català: Ningú és il·legal) és una xarxa internacional que lluita contra el racisme. Representa als immigrants no residents que viuen il·legalment en el país i que, per tant, estan en risc de ser deportats. Donen suport als refugiats en la seva lluita pels drets humans i la dignitat. La xarxa va sorgir a Alemanya sota el lema Kein Mensch ist illegal i s’ha estès a altres països. La xarxa va ser fundada l’any 1997 durant l’exposició d’art »Documenta X» a Kassel. Unes quantes setmanes després, milers de persones s’hi havien unit, a més d’uns 200 grups i organitzacions. Tenen per objectiu «ajudar als immigrants a començar i continuar el viatge per a l’obtenció de treball, documentació, assistència mèdica, educació i entrenament, a més d’assegurar l’allotjament i la supervivència física», deixant de banda la seva condició d’immigrants. La fundació respon, també, a la mort del deportat Aamir Ageeb a mans de la policia federal alemanya. Arran de la mort d’Ageeb, la campanya «Deportation-Class» va fixar els seus objectius contra les companyies aèries que van participar en les deportacions. La campanya va culminar amb una manifestació en línia l’any 2001, juntament amb Libertad. Kein Mensch ist illegal i «Deportation-Class».
Font: Web de la plataforma <http://www.kmii-koeln.de>
URL:http://www.kmii-koeln.de/
Localització:Alemanya i altres països del món.
Organització:Kein Mensch ist illegal
Destinataris:Persones immigrants
Corviale, un edifici de pràcticament un quilòmetre de llarg on hi conviuen fins a 6000 persones, situat a la perifèria de Roma. El va dissenyar Mario Fiorentino entre 1972 i 1975 i es v acabar deu anys més tard. Avui, després de trenta anys, per fi és possible reactivar la reflexió sobre la importància i l’impacte d’una ideologia de la planificació urbana i l’habitatge públic que durant els anys seixanta i setanta impregnava les activitats dels intel·lectuals, els polítics i els tecnòcrates, i que després es va abandonar sense haver arribat a la gent per a qui s’havia pensat. Així, el projecte respon a una necessitat generalitzada entre els habitants de Corviale, la de canviar la imatge estereotipada de l’edifici, centrant-se en la seva participació en la invenció d’una nova imatge del barri. La col·laboració dels residents ha fet possible aquesta exploració, i ha suggerit noves direccions per a la investigació. Immaginare Corviale s’ha convertit en un laboratori multidisciplinari sobre l’espai urbà on les pràctiques de planificació participatives i les obres artístiques i multimèdia es donen la mà. A partir del diàleg amb els residents, de vegades estimulant i altres vegades conflictiu, van emergir tres dimensions on ens podíem concentrar: l’experiència real i subjectiva del lloc, la imatge del lloc, i finalment l’imaginari i la memòria del lloc. Aquestes tres dimensions animen les tres plataformes creades per al projecte: ON/field, ON/univerCITY i ON/network.
Data de finalització:2005
Localització:Corviale, a la perifèria de Roma
Responsables / Iniciadors:Stalker / Osservatorio Nomade amb la col·laboració del Laboratorio Territoriale Corviale – Roma Ovest
Organització:Fondazione Adriano Olivetti de Roma
Col·laboradors:Stalker/Osservatorio Nomade, Ellelab, Ma0, nicole_fvr/2°+P, M28, Mario Ciccioli, Giorgio D’Ambrosio, Matteo Fraterno, Cesare Pietroiusti e Francesca Recchia, Domènec
Destinataris:Veïns i veïnes de l’edifici de Corviale
Finançament:Comune di Roma, Assessorato per le Politiche per le Periferie, per lo Sviluppo Locale, per il Lavoro; Dipartimento XIX Politiche per lo Sviluppo e il Recupero delle Periferie
Publicació:
Gennari, Flaminia; Pietromarchi, Bartolomeo. Immaginare corviale. Pratiche ed estetiche per la città contemporanea. Milà: Bruno Mondadori, 2006.
Linux, denominat per alguns GNU/Linux, és el sistema operatiu format pel nucli o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.
El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d’aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 80386. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.
Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.
URL:http://www.linux.org/
Responsables / Iniciadors:Linus Torvalds, Richard Stallman, Free Software Foundation
Col·laboradors:Programadors informàtics voluntaris d’arreu del món
Destinataris:Usuaris de PCs d’arreu del món
Finançament:Free Software Foundation i donacions
Megafone.net és un dispositiu col·laboratiu de publicació móbil a la web. Des de 2004, megafone.net convida a grups de persones marginades a expressar les seves experiències i opinions. Mitjançant l’ús de telèfons mòbils enregistren i publiquen, de forma instantània a la Web, missatges d’àudio, vídeo, text i foto. Els participants transformen aquests dispositius en megàfons digitals, capaços d’amplificar les seves veus individuals i col·lectives sovint ignorades o desfigurades pels mitjans de comunicació hegemònics. (Font: web megafone.net) Més enllà de la recepció que la crítica de l’art i la cultura del nostre temps han fet de megafone.net, són els participants dels projectes els que donen sentit a la plataforma. Són ells els que, amb l’apropiació dels recursos facilitats per l’artista, es fan presents en una xarxa de la qual eren aliens i hi emprenen accions individuals que es van teixint conjuntament i accions col·lectives que han estat planificades a partir del debat entre individus a qui el projecte ha facilitat un estatus d’igualtat. (Font: publicació: megafone.net_ebook.pdf)
URL:http://megafone.net/site/index
Localització:Vàries ciutats (Mexico DF, Nova York, Montreal, San José de Costa Rica, Manizales, Sao Paulo, León, Madrid, Lleida, Barcelona, Tinduf i Gènova)
Responsables / Iniciadors:Antoni Abad
Col·laboradors:Els 261 participants del projecte (Persones amb diversitat funcional a Montreal, Immigrants a Nova York, Punt de Vista Cec de Barcelona, Refugiats Saharauis a Tindouf, Algèria, Persones desplaçades i desmobilitzades a Colombia, Persones amb diversitat fun
Destinataris:Les diferents comunitats on es localitza cadascun del projectes
Finançament:Varis en funció del projecte
Publicació:
(catàleg d’exposició) Abad, Antoni; Parés, Roc. Antoni Abad. megafone.net 2004-2014. Barcelona: MACBA; AC/E, Turner, 2014.
Ni les estètiques modernes ni les teories del camp artístic semblen útils per comprendre les interaccions paradoxals de l’art amb les societats contemporànies. Les condicions històriques que van fer possible la independència i la particularitat de l’art han desaparegut, no obstant resta l’esperit que empeny a l’acció fora de l’ordre econòmic i proposa altres maneres de trobar-se amb allò quotidià, comunitats instantànies generadores de formes no convencionals de participació. Tot i que les arts s’han habituat a les funcions econòmiques, socials i polítiques, mentre esperonen l’actualització de les ciències socials, la filosofia i el disseny, els artistes no han deixat de dubtar sobre el seu lloc en la societat. Resulta una paradoxa veure com els artistes surten dels museus per caure en xarxes socials (art etnogràfic, accions polítiques,…), mentre altres experts, d’altres camps, es comprometen a desvetllar el sentit de l’art: filòsofs, sociòlegs, antropòlegs són ara promotors d’innovacions artístiques i curadors d’exposicions. L’interès es mou dels objectes i l’experiència estètica a espais de crítica aliens a la instrumentalització mercantil.
Aquest fenomen es remet no només al conjunt de les relacions entre artistes, institucions, curadors, crítics i públic, sinó també a empreses, mitjans i dispositius publicitaris que serveixen per al reconeixement i difusió d’aquestes iniciatives. Gràcies a la creació digital i a la distribució online es redueix la sacralització dels espais d’exhibició com els museus o les galeries i crea altres formes d’accés i socialització a aquestes experiències. D’aquesta manera intentem conceptualitzar un moment en que els artistes no actuen en relació als museus sinó en una societat en codi obert. Deixem de fer diferències rotundes entre bens creats i bens copiats, tot són un “stock de dades per manipular, tornar a presentar i posar en escena”. S’esvaeixen així les fronteres entre producció i consum, la proposta es presenta amb un semblant contra-hegemònic i desinstitucionalitzat: no es deixa d’exaltar l’originalitat i la novetat, sinó que es trasllada dels objectes als processos. Aquest desplaçament revaloritza el moviment, el desarrelament i la incertesa, l’objecte i la institució ja no són transcendents i per tant n’inestabilitzen el sentit. Les comunitats passen a ser temporals i formades de fràgils compromisos.
Els objectius que es fixen aquestes comunitats són donar visibilitat a allò desconegut, reconfigurar la divisió d’allò sensible i fent evident el dissentiment com una diferència entre allò sensible, un desacord sobre les dades mateixes de la situació, sobre els objectes i subjectes inclosos en la comunitat i sobre els modes d’inclusió. Així trobem projectes com el de La comuna-París 1987 de Peter Watkins de cinema col·lectiu o el Projecte Venus de Roberto Jacoby, on es proposen interrogar les institucions proposant noves formes d’organització i inclusió en aquestes «comunitats experimentals» on alhora es fan aliances per a produir «modes experimentals de coexistència«.
Des de la Revolució Francesa l’any 1871, fins a la postguerra dels anys 50, la classe treballadora s’ha organitzat per satisfer una necessitat bàsica com és l’alimentació. En aquest sentit, centenars d’iniciatives s’organitzaven a través de grups o comunitats de veïns per a produir aliments, com el pa. Colin Ward (1924-2010) ens explica en el seu llibre «Housing. an anarchist approach» la gestió comunitària de la habitatge i la ciutat des d’un punt de vista anarquista. Des del cas de les revoltes per a les condicions precàries de la Viena de postguerra, fins a les manifestacions contra la pujada del lloguer a ciutats com Glasgow, Manchester, Liverpool, Barcelona o Roma.
D’aquesta manera, al voltant de la producció hi transcorria també un model de vida en comú, on per exemple a les fleques públiques no només s’hi fabricava el pa, sinó que també era un espai de debat compartit i obert.
La posició de l’art actual fluctua entre una acomodació al sistema capitalista aprofitant les seves instàncies comercials per sostenir la producció creativa, o la confrontació i crítica sociopolítica amb un discurs acusador. Minerva Cuevas porta a l’extrem aquesta última posició fent-se passar com una empresa, però amb un sentit oposat al de l’enriquiment capitalista. Tracta de pal·liar els efectes de la globalització i el neoliberalisme en grups socials desfavorits, col·locada en la mateixa direcció mercantilista de les empreses, però en un sentit oposat intentant afavorir des de la seva posició als desfavorits. La seva estratègia artística se situa en el panorama internacional amb característiques pròpies sorgint precisament d’un país com Mèxic, on les notòries desigualtats socials i de riquesa són extremes. (Font: Ramón Almela)
URL:http://www.irational.org/mvc/espanol.html
Localització:Mexico D.F
Responsables / Iniciadors:Minerva Cuervas
Grup de persones independents que, davant la situació generada pels canvis ocorreguts en les lleis d’assistència sociosanitària, s’han organitzat per donar un espai d’acollida i acompanyament a aquelles persones que es troben excloses per la seva situació legal, econòmica o administrativa.
Des de 2013, es reuneixen tots els divendres de 17h a 19h, al Espacio del Inmigrante. És un espai totalment obert a totes aquelles que vulguin sumar-se, col·laborar o participar en les nostres activitats. La seva feina es basa en quatre pilars: Consulta Mèdia, valoració de la gravetat i orientació diagnòstica a persones sense targeta sanitària o en situació administrativa irregular; Oficina de drets de l’immigrant, assessoria legal i administrativa de persones en situació irregular o excloses del sistema; Grup d’Acompanyament de persones afectades a entitats públiques i / o privades perquè rebin l’atenció professional que necessitin; Activitats com menjador social, participació en jornades reivindicatives, xerrades informatives, accions públiques o altres, realització de campanyes de sensibilització i denúncia que apel·lin a la desobediència civil.
En relació a aquest projecte-col·lectiu, sorgeix Migrarte, un grup o comissió dins l’Espacio, format per artistes, periodistes, antropòlegs i pedagogs que organitzen taller d’empoderament visual, basats en la capacitació de les persones en l’ús dels mitjans de comunicació i expressió per a la denuncia. Font: Espacio del Inmigrante [2015] <http://espaciodelinmigrante.wordpress.com>
URL:http://espaciodelinmigrante.wordpress.com/
Localització:Barcelona
Responsables / Iniciadors:Espacio del Inmigrante
Destinataris:Immigrants sense papers
Finançament:Aportacions
L’Immigrant Movement International de Tania Bruguera, presentat per Creative Time i el Museu d’Art de Queens, és un projecte artístic a llarg plaç on l’artista inicia un moviment sociopolític. Bruguera va
passar un any operant en un espai comunitari flexible al veïnat multinacional i transnacional de Corona, a Queens, que va servir com a seu del moviment. Mitjançant la creació de vincles entre comunitats locals i internacionals i el treball amb organitzacions de serveis socials, funcionaris electes i artistes centrats en la reforma migratòria, Bruguera va examinar les creixents inquietuds sobre la representació política i les condicions que enfronten els immigrants. Atès que la migració es converteix en un element cada vegada més neuràlgic en l’existència contemporània, l’estatus i la identitat dels que viuen fora del seu lloc d’origen es defineixen cada vegada més no per compartir una llengua, classe, cultura o raça comuns, sinó per la seva condició d’immigrants. En atraure la comunitat local mitjançant tallers, esdeveniments, accions i aliances amb les organitzacions públiques de serveis socials i d’immigrants, l’Immigrant Movement International va explorar qui respon a la definició d’immigrant i quins valors comparteixen, centrant-se en el tema més ampli de què significa ser ciutadà del món. Bruguera també va aprofundir en l’aplicació de l’art en la societat, examinant què significa la creació d’Arte Útil i atenent la disparitat de compromís entre un públic informat i el públic en general, així com la distancia històrica entre el llenguatge utilitzat en el que es considera d’avantguarda i el llenguatge de la política urgent. (Font: statement del projecte, web Tania Bruguera)
Data de finalització:2015
URL:http://immigrant-movement.us/
Localització:Corona, Queens, New York, United States
Responsables / Iniciadors:Tania Bruguera, Queens Museum of Art
Organització:Neshi Galindo, Elisabeth Ingwersen Ganung, Ali Hodkowski
Col·laboradors:Camilo Godoy, Alejandra Salcedo Casas, Jill R. Seymour, Creative Time, Queens Museum of Art, Metropolitan College of New York, Young Adult Internship Program NYC, School of the Art Institute of Chicago (SAIC) i Otis College of Art and Design
Finançament:Queens Museum of Art
Projecte del col·lectiu de San Francisco (Estats Units) FutureFarmers, Land, Use: Blueprint for a New Pastoralism és part d’una instal·lació més gran, «Land, Use«, que se centra en la desaparició de la tradició del pasturatge nòmada, així com les estratègies d’activisme ambiental i la utilització del sòl. Aquest treball encarregat pel David Brower Center, utilitza el marc i els principis d’organització del Centre per qüestionar com s’aborden les idees de preservació de la terra acollint a més de 200 activistes i organitzacions sense ànim de lucre amb l’objectiu de reflexionar sobre l’ús del sòl, la preservació i la formulació de polítiques en aquest sentit.
Land, Use: Blueprint for a New Pastoralism consisteix en un espai modular de reunió, un esdeveniment participatiu i efímer, una discussió sobre l’ús del sòl. El planòl d’un carreta dibuixada sobre un gran llenç, proporciona el punt focal d’aquesta constel·lació d’objectes i activitats. Aquesta superfície plana es transforma en un sostre improvisat, que ret homenatge als pastors nòmades que gestionen directament la terra. Per sota del terrat, una escultura de fusta es desplega per crear una taula i bancs. Quan el sostre està a dalt i s’estableix la zona d’estar, aquest refugi temporal ofereix un espai de trobada per al debat, permetent la narrativa del pastor a desenvolupar-se i reactivar-se avui.
Més informació a http://www.futurefarmers.com
Projecte pedagògic col·lectiu universitari que treballa des de l’autogestió i la transdisciplinarietat art-arquitectura que es proposa i s’activa davant la necessitat d’obrir espais d’aprenentatge autònoms i interdisciplinaris dins la mateixa institució. L’objectiu principal de la proposta és construir un espai d’experimentació col·lectiva on sigui possible l’intercanvi d’eines i coneixements que vagin més enllà de la pròpia disciplina. Des d’aquesta perspectiva crítica i en un context acadèmic universitari, doncs, es proposa aquesta experiència per tal que arquitectes i artistes comparteixin rols i que, a partir del treball col·lectiu, arribin a establir noves metodologies útils, pràctiques i crítiques aplicables als respectius camps de treball per tal d’analitzar i treballar sobre les interaccions que es produeixen en l’espai social i urbà de la ciutat.
Des de 2012, any d’inici del projecte, s’han anat organitzant diferents activitats amb el principal objectiu de compartir eines que permetin crear un espai de gestió col·lectiva i col·laboracio on es qüestioni la ciutat com espai de confluència dels nostres coneixements. Tallers, exposicions, una publicació i finalment una assignatura oficial de la Universitat de Barcelona. Font: Web del projecte <http://inter-accions.org/qu-s-inter-accions>
Data de finalització:2015
URL:http://interaccions.mixite.cat/?lang=ca/
Localització:Barcelona
Responsables / Iniciadors:Sergi Selvas i Marta Carrasco
Organització:Inter-Accions, Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya
Col·laboradors:Professors, estudiants, i altres agents externs que hi ha donat suport
Destinataris:Estudiants universitaris principalment, però obert a tothom
Publicació:
Selvas, Sergi; Carrasco, Marta (Eds.) (2014). Inter-Accions. Pràctiques col·lectives per a intervencions a l’espai urbà. Reflexions d’artistes i arquitectes en un context pedagògic col·lectiu. Barcelona: Publicacions i Edicions UB; Iniciativa Digital Politècnica – Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC.
En els darrers 2 anys i mig, l’artista Jeanne van Heeswijk, comissariada per la Biennal de Liverpool, ha estat treballant amb la gent dels barris d’Anfield i Breckfield, a Liverpool, per repensar el futur del seu barri. 2up 2down ofereix la possibilitat que la gent local pugui “responsabilitzar-se” del canvi social i físic real del seu barri. La gent local, de totes les edats, estan col·laborant en el desenvolupament del projecte, oferint el seu temps i energia, i es comprometen a exercir un paper actiu a llarg termini. Els arquitectes URBED i altres especialistes del camp del disseny han treballat amb la comunitat per remodelar un bloc d’edificis buits, entre ells, l’antic forn d’en Mitchell i les dues cases adossades al costat. Tenint tota la comunitat com a “client” seu, han dissenyat un pla d’habitatge assequible, un forn i cuina, espais per a reunions i projectes, tenint en compte les necessitats reals de les persones que viuen al barri. L’esquema presenta una alternativa positiva a les demolicions dels últims anys. Al mateix temps, el grup ha establert la Homebaked Community Land Trust, una organització cooperativa vinculada al moviment de ciutat jardí, per permetre la col·lectivització de les propietats, i una empresa cooperativa per reobrir la fleca com a empresa social. (Font: http://www.2up2down.org.uk/)
URL:http://www.2up2down.org.uk/
Localització:Liverpool, Regne Unit
Responsables / Iniciadors:Jeanne van Heeswijk
Organització:Liverpool Biennial
Col·laboradors:Veïns i veïnes dels barris d’Anfield i Breckfield
Destinataris:Els habitants dels barris d’Anfield i Breckfield
Finançament:Liverpool Biennial, Esmée Fairbairn Foundation, Metabolic Studio, Arts Council England and Liverpool City Council
«If You Lived Here…» va ser, en paraules de Yvonne Rainer, «una demostració vívida de com una exposició d’art pot constituir un enfocament radicalment diferent, que pot oferir no només una diversitat d’objectes, sinó que a la vegada els pot contextualitzar en un camp social i a través del qual els objectes són produïts i deriven del seu significat. En altres paraules, l’exposició d’art no ha de separar o aïllar, els seus objectes de les condicions en i sota la qual s’han produït aquests objectes». Obra, comissariat, mostra col·lectiva, basada en la investigació (amb tres exposicions discretes, quatre reunions públiques, i nombrosos esdeveniments auxiliars), al voltant del tema de la manca d’habitatge als Estats Units. «If You Lived Here…» es va dur a terme en un edifici del Dia Art Foundation al Soho, a Nova York, el 1989. El projecte es va reconèixer llavors com una forma pura d’activisme social, però també se li valora el seu interès en el documental i les pràctiques basades en la investigació, «relacional» i les estructures discursives, projectes participatius, i el «nou institucionalisme». D’acord amb l’historiador d’art alemany Nina Möntmann, «If You Lived Here…» va ser una obra clau que va influir en tota una generació d’artistes com Rirkrit Tiravanija, Renée Green, Fred Wilson, i molts altres. Font: e-flux [Agost 2009] <http://www.e-flux.com/program/martha-rosler-if-you-lived-here-still/>
Data de finalització:2009 (Nova York), 2010 (Utrecht), 2011 (Barcelona) – Arxiu “If You Lived Here Still...”
Localització:Nova York
Responsables / Iniciadors:Martha Rosler
Organització:Dia Art Foundation
Col·laboradors:Dan Wiley, artista i arquitecte, Homeward Bound , un grup organitzat de persones sense sostre, MadHousers, col·lectiu d’arquitectes; així com advocats, grups activistes, arquitectes, urbanistes i artistes
Destinataris:Persones sense sostre
Finançament:Dia Art Foundation
Publicació:
Rosler, Martha; Wallis, Brian (Eds). (1991). “If You Lived Here… the City”. Dins: Art, Theory, and Social Activism. Discussions in Contemporary Culture, vol. 6. Seattle: Bay Press.
Aquest és el disseny i construcció del dispositiu que servirà per situar en l’espai la trobada així com a display dels resultats. L’objectiu d’aquest dispositiu és el de crear un espai lliure on sigui possible la reflexió i el debat sobre diverses estratègies socials, polítiques i ecològiques per a la completa gestió del territori. Alguns dels referents han estat: Umea Townhall Monubench (2013), del col·lectiu PKMN (Pacman) Architectures, un projecte consistent en la creació d’una maqueta en horitzontal de l’Ajuntament d’Umeå (Noruega) que alhora serveix d’espai per al debat; Mo-we-Mo-bil (2014) de Raumlabor, la construcció de mobiliari per a un cinema experimental; The Land Grant (2014), un projecte de Amy Franceschini (Futurefarmers) pel Eli and Edythe Broad Art Museum at MSU que juntament amb Flatbread Society (FBS) obra un procés de col·laboració entre grangers, pagesos antropòlegs, artistes i biòlegs; i Land ,Use. Blueprint for a New Pastoralism (2012), un projecte de Fernando García-Dory en el qual s’ha volgut abordar i combinar els temes relacionats amb l’estil de vida tradicional de pastor i el pasturatge contemporàni.
L’objectiu pràctic del disseny d’aquest dispositiu és el de facilitar un espai per al treball individual i el debat col·lectiu. Es busca també en el disseny un aspecte de guerrilla, a partir d’aquesta idea de la construcció de l’alternativa i la lluita contra l’ordre hegemònic al qual es vincula bona part de la investigació teòrica d’aquest treball. Per tant, amb un total de sis mòduls, l’espai es pot transformar d’una taula i cadires a una àgora per al debat i la reflexió. Aquest dispositiu s’ha fet servir ja en les jornades de treball organitzades a Cal Gras i per tant, recull els rastres d’aquestes utilització.
Statement
Com compartir i innovar formes de producció estètica, social i política? En aquest projecte es busca respondre a aquesta pregunta investigant maneres experimentals de sociabilitat, d’interacció social, de cooperativisme i construcció de sentit fora de les lògiques hegemòniques. Una recerca basada en les ecologies culturals, és a dir, experiències estètiques que funcionen com a caldo de cultiu d’accions que programen una manera de viure basada en tasques col·laboratives repartides que s’integren en un projecte comú més gran.
Desenvolupament basat en la construcció de sistemes d’intercanvi on una comunitat d’individus vinculats a la producció cultural, social i política, comparteixen habilitats i eines amb finalitats d’aprenentatge i millora en accions de vocació instituent. És a dir, un acostament pràctic a les iniciatives o pràctiques artístiques per apropiar-se del que està disponible i fer-ho servir de la millor manera, a canvi d’explicar-ne i compartir-ne aquestes millores, aquest és el principi del codi obert, inherent en el treball col·laboratiu i en l’organització en xarxa. El desafiament es fer funcionar els valors ètics que dinamitzen les comunitats que estan relacionades amb el projecte. D’aquesta manera es constitueixen propostes sempre obertes d’una política experimental d’escala i objectius mutables.
Vinculant per tant, les idees de col·laboració i col·lectivització, s’investiguen eines, metodologies i pràctiques relacionades amb la construcció de sentit amb l’objectiu de subvertir les lògiques del treball, l’organització social i el progrés entès des d’una perspectiva capitalista. D’aquesta manera neix la voluntat d’explorar formes de dissidència i autogestió.